Sánchez irrita les autonomies al canviar el repartiment de fons

Les conferències de presidents, una cita política que el cap de l’Executiu celebra setmanalment amb els mandataris autonòmics per estudiar les mesures contra el coronavirus, ha tornat a posar de manifest les diferències del Govern amb els diferents territoris. I les d’aquests entre si. Pedro Sánchez ha arribat a la trobada telemàtica amb una important novetat: l’educació tindrà més fons dels inicialment previstos en el repartiment dels fons no reemborsables a les comunitats, i a l’hora de distribuir la quantitat total (16.000 milions d’euros) també es tindran en compte els criteris poblacionals, no només els sanitaris.

Amb el nou disseny, que s’aprovarà d’aquí a 10 dies i afavoreix els territoris amb més nombre d’habitants davant els més castigats per la pandèmia, 9.000 milions d’euros es dedicaran a Sanitat, 2.000 a l’educació i 5.000 a la baixada d’ingressos. L’enfocament suposa treure alguns dels recursos sanitaris inicialment dissenyats (en principi eren 10.000 milions d’euros) per destinar-los a l’àmbit educatiu. Els presidents de Catalunya i Galícia, Quim Torra i Alberto Núñez Feijóo, segons fonts presents en la cita per videoconferència, han criticat el repartiment. Altres dirigents, com el valencià Ximo Puig, han aplaudit el canvi.

Els 2.000 milions d’euros per a les aules, ha explicat Sánchez, es desbloquejaran al setembre, coincidint amb la tornada a l’escola. Abans, al juliol, es repartirà el primer tram del bloc de la despesa sanitària, 6.000 milions, mentre que els 3.000 restants seran ingressats a les autonomies al novembre. L’últim apartat, els 5.000 milions per pal·liar la caiguda de l’activitat econòmica, arribarà al desembre, i inclourà una partida de 800 milions per compensar la disminució de la facturació dels serveis de transport, com ara el metro, rodalies i els autobusos interurbans.

Segons el parer de Torra, Catalunya surt malparada en el nou sistema. El president de la Generalitat ha demanat el repartiment immediat de 15.000 milions d’euros per no «ofegar» la seva autonomia, que el dèficit passi del 0% a l’1% i l’alliberament del superàvit dels ajuntaments. Feijóo també ha criticat Sánchez. El president de Galícia ha demanat més llibertat perquè les comunitats distribueixin aquests fons així que considerin convenient.

«Mai tots estarem d’acord», ha dit Puig, que ha defensat que el pes més gran que es donarà al nombre d’habitants de cada territori suposa fer «justícia». Però no tots els presidents socialistes comparteixen aquesta opinió. El castellanomanxec Emiliano García Page ha considerat «injust» el canvi de criteri, que desfavoreix la seva autonomia. Les diferents visions posen de manifest l’enorme dificultat d’aconseguir consensos territorials en el repartiment de fons, una cosa que es tornarà a plasmar quan s’encari la negociació per a un nou sistema de finançament autonòmic, que el Govern s’havia marcat com a prioritat abans de l’esclat de la pandèmia.  

Des de Madrid, la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ha tornat a demanar al Govern una taula específica per abordar la situació de la comunitat. El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha reclamat una estratègia per a les autonomies vinculades a l’automoció, perquè «no es pot abandonar a la seva sort» aquest sector. La reivindicació ha sigut compartida per la socialista María Chivite, de Navarra. L’andalús Juan Manuel Moreno, finalment, ha defensat no realitzar aquest any l’Operació Pas de l’Estret, que realitzen cada estiu tres milions de persones, perquè no «es donen les circumstàncies ideals», una possibilitat que l’Executiu està estudiant, ha contestat Sánchez.  

Contra la «relaxació ciutadana»

En la seva intervenció inicial, el cap de l’Executiu ha transmès als presidents autonòmics que Espanya ha arribat a l’«epíleg» de l’emergència sanitària. Dimarts que ve, el Consell de Ministres aprovarà un decret llei amb les mesures per a la «nova normalitat», una vegada passat l’estat d’alarma, que acabarà el 21 de juny. Abans d’aquesta data, els presidents de comunitats que ja estan en fase 3 (dilluns ja estaran sota aquest règim més de la meitat dels espanyols) recuperaran totes les competències, limitades arran de les mesures excepcionals, en vigor des del 14 de març passat, però només podran abandonar l’estat d’alarma si el Govern ho autoritza.  

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En cas de fer-ho, els seus territoris passaran a estar regulats per la norma que s’aprovarà la setmana que ve, i els seus habitants podran sortir de la comunitat en la qual resideixen. El decret regula la distància interpersonal en llocs tancats (1,5 metres), inclou multes de fins a 100 euros a qui no utilitzi la mascareta als llocs on aquesta peça sigui obligatòria, estableix mesures per assegurar el proveïment de medicaments i ordena que les administracions duguin a terme sistemes de rastreig de contagi del coronavirus. Segons Sánchez, s’estan donant casos de «relaxació ciutadana de les normes de conducta sanitària», una cosa que explica els rebrots, que ha qualificat de «puntuals», però també «preocupants», a les portes d’aquesta «nova normalitat». 

«L’anomenem nova normalitat. No trobem un nom millor. S’assembla a la normalitat, però no és la normalitat a què estàvem acostumats. Mentre el virus continuï amenaçant, la vida no tornarà a ser com abans», ha assenyalat el president en la seva compareixença posterior, davant els mitjans. Però el cap de l’Executiu ha mostrat aquí un «optimisme raonable». En els «pròxims mesos», ha transmès als presidents autonòmics, «la ciència ens pot donar una alegria» en forma de vacuna.