Furor a la plaça d'Artós

La topada entre antifeixistes i ultres no va ser tal gràcies als Mossos, però sí que hi va haver intercanvi de càntics

artos / periodico

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La plaça d’Artós de Barcelona era el punt més calent de la jornada, el lloc en què podia passar absolutament de tot. Però per sort, potser perquè encara hi havia llum, o perquè els Mossos van tapar bé els forats, o perquè uns i altres guardaven forces per a més tard, el xoc directe entre antifeixistes i ultres no s’ha produït. Però sí que hi ha hagut un llarg intercanvi de lemes, de cançons i insults, que s’ha prolongat durant més d’una hora. Impossible no recordar aquell programa en el qual els famosos s’enfrontaven en diferents proves musicals a la recerca de minipunts. Els de certa edat segur que ho recorden, es deia ‘Furor’. 

A l’hora punta, els ultres eren uns 300. El lloc no era gratuït, ja que Artós és des de fa temps epicentre del fervor nacional local. Mentre cridaven consignes a favor de la unitat d’Espanya, fent onejar alguna bandera preconstitucional i cantant el ‘Cara al sol’, la policia catalana, que no la Policia Nacional, anava tancant la plaça, de manera que la festa tingués un perímetre molt clar. Els joves antifeixistes han arribat per Major de Sarrià, el carrer vell del barri. Uns 400. Uns i altres han estat separats per a penes 25 metres i una trentena d’agents. Millor no pensar què podria haver passat si s’arriba a trencar aquesta línia. Un jove amb la ‘rojigualda’ al coll ho ha aconseguit però ha sigut caçat al vol per un mosso que s’acostava als dos metres d’altura.

Els antifeixistes, davant la línia dels Mossos / pau cortina (acn)

Notícies relacionades

Vist que la frontera policial era infranquejable, i que intentar arribar a l’altre costat de la vall potser deixaria sense forces la tropa, els dos costats s’han dedicat a dir-se absolutament de tot. Gairebé per torns. Han coincidit, això sí, en el ja familiar ‘a por ellos’, que s’han intercanviat quan un dels grups el treia de la paleta de retrets. Per part antifeixista, aquest ha sigut el repertori: «Veí, desperta, els nazis a la teva porta», «fora feixistes, dels nostres barris», «fatxa, idiota, calla la boca», «sense cames, sense braços, els fatxes a trossos», «nazi mort, abonament pel meu hort» o els menys personalitzats sobre l’anhel d’independència o el cant dels Segadors. La part contrària no s’ha quedat coixa: «Sou espanyols, i no ho mereixeu,indepe, cabró, Espanya és la teva nació», «rata, rata, rata, separata» o «separatisme és terrorisme». També han recorregut del «Viva Espanya, cabrons» i pels dos costats han volat sovint els «fills de puta».

Només s’ha produït una sola càrrega en tota la tarda. I lleu, enl’enganxament d’Artós amb Vergós. Poc abans de les 21 hores, els antifeixistes, que han llançat pintura als mossos, han decidit posar fi a la concentració i han marxat per Via Augusta cap als Jardinets de Gràcia. Els ultres s’han quedat una estona més fins que han decidit posar-serumb al mateix lloc, però fent una volta important que ha tornat bojos els mossos. La policia catalana els ha seguit de prop i ha intentat que no creuessin més enllà de Balmes. Amb projectils de foam a Mallorca i també en temptatives de creuar al costat Besòs d’aquesta important artèria de l’Eixample. Allà és on ha començat l’embolic, on dijous ha fet olor de dimecres i de dimarts. Però amb l’afegit que s’havia d’evitar tant sí com no que tots dos grups es trobessin. Mentre això passava, els independentistes han començat a baixar per Balmes. I la nit ha tornat a començar.