El dia de les maletes molles

Feia pena veure’l. L’home, d’origen àrab, d’uns 50 anys, en màniga curta i sabatilles esportives, amb cara de no saber ni a quin continent és, pregunta per la T1. El taxista l’acaba de deixar uns metres més enllà i l’home no té ni idea de quina direcció ha de prendre. No parla anglès, així que entre els gestos i una mica de francès, acaba per entendre que l’edifici que té allà a la llunyania és efectivament una terminal, però que la seva és a l’altre costat de les pistes. Després de consultar el mapa del telèfon, la informació el deixa trencat: Google marca una hora i 15 minuts de caminada. Tot i així, marxa agraït i amb un somriure. Té un vol cap al Pròxim Orient i es posa a caminar just en el moment en què comença a ploure. Això és l’entorn del Prat, una inesperada ratera.

El perímetre de l’aeroport s’ha convertit aquest dilluns en un campi qui pugui. Els manifestants han avançat per l’autovia C31 sense que es creés cap tipus de cordó de seguretat per part de Mossos o les policies locals de torn, ja fos la de Barcelona, la de l’Hospitalet o la del Prat. Durant diverses hores, han anat al costat dels cotxes, creant una mena de’carril antisentència’que de vegades ocupava un vial i de vegades n’ocupava tres. Bicis, gent amb gossos, joves, veterans i patinadors han fet seva l’artèria, arribant a tallar-la en alguna de les sortides, com la de Sant Boi, i en alguna entrada, com la que ve de la ronda de Dalt. S’han apartat sense parpellejar, això sí, quan ha demanat pas una ambulància. Hi ha hagut algun insult i exhibició frontal del dit mitjà des d’algun vehicle a la carrera, però sense incidents.

Com Greta 

La imatge d’éssers humans amb les seves maletes és habitual en alguns barris de Barcelona, amb aquest ’tacataca’ tan característic que genera el panot dels nostres terres. No és tan normal veure’ls pel lateral de les vies ràpides que accedeixen al Prat. Era fàcil distingir entre el nadiu, que sap bé on va i el temps que li portarà el passeig, i el turista o visitant accidental de negocis, que mira a dreta i esquerra i no para de preguntar. Com el matrimoni britànic que intenta tornar a casa i acaba de ser informat que li queden 45 minuts a peu. O el grupet de Taiwan que haurà invertit més d’hora i mitja. Voluntariosa tasca dels nanos universitaris que, a més d’informar-los de la ruta, han intentat, en un formidable anglès, explicar-los les raons que els han portat a abandonar les aules. Greta Thunberg ho va fer per la crisi climàtica; ells, com han resumit, «per un atropellament a la democràcia». 

La tarda s’ha anat complicant perquè no hi havia cap certesa. Ni per entrar a l’aeroport ni per llançar la tovallola i tornar a la civilització. Són molts els que han intentat fer mitja volta, també en sentit contrari, en plena entrada de l’autovia, o les motos que han saltat vorals per canviar el sentit de la marxa. Un caos estranyament ben portat, sense aldarulls ni accidents. D’altres han parat el cotxe i fet aquest gest tan resignat de recolzar el braç a la porta oberta. «Què faràs, ¿liar-te a cops de puny?», ha compartit un taxista. Poc recomanable i mal exercici d’empatia, entre altres coses, perquè el sector del taxi, en això de tallar carreteres i boicotejar avions, en sap una estona.

Millor per la C32

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

La reacció a la sentència ha servit a molts per adonar-se del món viari que existeix entre les dues terminals. Avinguda de l’Aeroport, es diu la connexió interna, amb carril bici inclòs. Les seves tres rotondes s’han convertit en una pista d’autos de xoc, amb furgonetes i cotxes esquivant-se i fent marxa enrere per corregir o recalcular la ruta. «El millor és tirar fins a Viladecans i agafar la C32», ha dit un motorista. No li faltava raó, ja que la C31, també en sentit gran ciutat, estava afectada peltrànsit imparable de manifestants. La total absència de policia a les carreteres ha resultat una mica inquietant. Com si es destinessin tots els efectius a la mobilitat dels avions, blindant la terminal, oblidant la mobilitat de l’entorn, o el que és el mateix, dificultant que aquests herculis Airbus o Boeing poguessin estar plens de persones. A més dels pilots i altre personal de vol, que també han quedat atrapats en aquest laberíntic perímetre.

A les set de la tarda, la Gran Via continuava tallada a aquest punt tan poc amable en el qual es converteix en la C31. Anava pràcticament buida, tot i que de tant en tant apareixia algun manifestant  amb ganes d’afegir-se a la protesta del Prat. Deu pensar que, efectivament, això no ha fet més que començar.