EL JUDICI AL PROCÉS

El llarg camí fins a Estrasburg del recurs contra la sentència del procés

Les defenses tenen ja a prop el seu objectiu, que mai han ocultat, d'acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans

Fins ara no han tingut èxit en els tribunals europeus; només davant de la justícia alemanya i la belga

48898601 60

48898601 60

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Durant tota la causa penal seguida contra els líders del procés, les defenses mai van ocultar la seva desconfiança que les seves al·legacions convencessin el Tribunal Suprem, i sempre, però especialment en els mesos que va durar el judici, feia l’efecte que el seu objectiu estava posat molt més enllà del tribunal que presidia Manuel Marchena. I de fet ho estava: se situava a Estrasburg. I ara, una vegada dictada la sentència, s’està més a prop de la seva meta: acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). [Segueix l’última hora després de la sentència del procés en directe.]

La resolució és ferma quan es notifica a les parts, perquè la dicta el mateix Suprem, cúspide del sistema judicial espanyol. Però abans d’anar a Europa hauran d’interposar un incident de nul·litat d’actuacions davant del mateix Suprem per tractar que els apreciïn les vulneracions de drets fonamentals que al·leguen.

Serà un procediment especialment delicat perquè la majoria d’ells estan marcats per la condició de polítics electes. És més que previsible que la seva iniciativa sigui rebutjada, ja que està en mans del mateix Suprem que els ha condemnat, però és imprescindible per poder després acudir en empara davant del Tribunal Constitucional (TC), última oportunitat que la justícia espanyola reconegui les violacions de drets que denuncien.

Exhaurir les vies nacionals

Només després d’aquesta última sentència, la que dicti el TC, s’entendran exhaurides «totes les vies de recurs nacionals» i podran acudir al TEDH. Les defenses són tan conscients d’aquest tràmit que el desembre passat quatre dels condemnats, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, van fer vaga de fam per denunciar que el Constitucional bloquejava els recursos que havien presentat contra pràcticament totes les decisions adoptades pels jutges, en comptes de rebutjar-los de ple. Afirmaven que això era per bloquejar el seu accés al tribunal d’Estrasburg.

Justament una de les causes d’inadmissió de demandes davant del TEDH és no haver esgotat les vies nacionals de recursos i així complir el principi de subsidiarietat. En el cas que no s’esgotin les vies de recurs intern, Estrasburg considera que s’ha privat a l’ordre nacional de la possibilitat d’examinar la qüestió. Per això, per complir amb l’article 35 del conveni del TEDH resulta impossible ignorar el Constitucional.

Els precedents

En el cas que el TEDH canviés la ratxa actual i acabés donant la raó als processats, seria el mateix Suprem el que hauria de fer complir la resolució, com va establir el mateix tribunal l’octubre del 2014 després de la sentència que va donar la raó a l’etarra Inés del Río.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, fins al moment, la justícia europea, tret de si es compta l’alemanya i la belga respecte a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits, no ha sigut tan beneficiosa com esperava l’independentisme.

El TEDH va rebutjar l’intent de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell de revisar la seva presó. També va tombar el de l’expresident i 75 diputats més per anul·lar la decisió del TC de vetar el ple del Parlament del 9 d’octubre del 2017 en el qual s’anava a declarar la independència de Catalunya.