La CUP rebutja indults i advoca per l'«amnistia»

Els anticapitalistes poleixen la seva estratègia per fixar tant apostes com línies vermelles abans que es doni a conèixer la sentència del Tribunal Suprem. L’òrgan decisori del partit entre assemblees nacionals es va reunir aquest dissabte a Sabadell per ratificar la seva afecció a la «desobediència civil i institucional» i per empènyer la seva reivindicació per l’«amnistia», i va segellar així el seu rebuig a eventuals indults als jutjats per l’1-O.

Sabent que la concessió o petició d’indults planarà en l’opinió pública i publicada, la CUP ja deixa clar que no poden «en cap cas acceptar que una sortida personal a un conflicte col·lectiu pugui rebre el recolzament del nostre espai polític». Altrament, suposaria, al seu judici, una «contradicció política» i un «atac directe» als qui «pateixen la repressió de baixa intensitat». Per això la seva proposta passa per advocar per l’«amnistia» i el «dret a l’autodeterminació», fent un «ús polític de l’amnistia com a reconeixement explícit dels errors polítics de l’Estat espanyol en el marc d’una campanya d’internacionalització del conflicte». 

En aquest sentit, els cupaires s’obren a impulsar una campanya i no descarten traslladar la iniciativa a les institucions. 

El document aprovat és ple de dards a postconvergents i republicans, als qui acusen que, des del Govern, «no només no van impedir, sinó que van facilitar a les autoritats de l’Estat espanyol, complir la seva determinació de protegir l’ordre constitucional», en al·lusió a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. 
Els adverteixen, a més, que el lema ’Ho tornarem a fer’ «no es pot convertir en una consigna buida i diluïda», «com tampoc es pot entendre com un nou exercici de vendre fum sobre una nova versió d’un ‘momentum’ màgic». 

Sota aquest pretext, citen la seva militància a reivindicar l’al·legat entenent-lo com l’«exercici legítim de la desobediència per autotutelar-nos l’exercici d’aquells drets que ens són negats», encara que hi hagi una «absència» de reconeixement legal i malgrat «les conseqüències d’una potencial acció repressiva». 

Ampliar el focus 

La CUP proposa una «mobilització costosa per a l’Estat» que «curtcircuiti l’intent de consolidar una segona transició» com a reacció a la decisió judicial. «No hem arribat fins aquí per negociar un nou pacte fiscal», insisteixen a JxCat i ERC, i els adverteixen que des de les seves files «no poden assumir cap renúncia». 

El partit vol ampliar el focus dels «represaliats» pel procés perquè el debat no se situï només sobre la cúpula de l’1-O, sinó també entorn dels que tenen causes obertes en altres jutjats, com podrien ser els investigats per les ‘aturades de país’. Per això, urgeixen a donar el tret de sortida a la reacció de l’independentisme: «Les primeres condemnes amb presó contra el moviment independentista ja hi són, no faria falta esperar a les sentències del Tribunal Suprem per arrencar la campanya», apunten.