02 d’abr 2020

Anar al contingut

EL NOU CURS POLÍTIC

Catalunya i Espanya esperen sentència

Les dues legislatures pengen d'un fil a l'inici d'una altra tardor de vertigen

L'independentisme busca sense èxit una resposta unitària a la decisió judicial de l'1-O

Jose Rico

Catalunya i Espanya esperen sentència

Susanna Saez

La tardor s’ha convertit en la canícula de la política catalana i el d’aquest 2019 no ha sigut cap excepció. El curs polític que arrenca aquest dilluns pot viure en qüestió de poques setmanes el desenllaç en paral·lel de les legislatures catalana i espanyola. Aquesta última té data de caducitat: el 23 de setembre es convocaran per al 10 de novembre les quartes eleccions generals en quatre anys si Pedro Sánchez no aconsegueix desembussar una investidura a la qual ni el PSOE ni Podem sembla que no hi posen gaires ganes. I així, amb un Govern central en funcions i potser en precampanya, podria desencadenar-se el sisme més potent que s’espera per a aquesta tardor: la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.

L’envit que l’independentisme va iniciar fa just dos anys, amb aquell turbulent ple parlamentari del 6 i 7 de setembre, desembocarà en un veredicte que probablement elevarà l’alt cost judicial que ja ha comportat el procés, amb 12 polítics presos, un president inhabilitat, un altre pròfug, un tercer pendent de judici i una reguera d’alts càrrecs en fase de processament o investigació.

La lupa europea

Des del vist per a sentència, el tribunal presidit per Manuel Marchena ha mantingut reunions periòdiques que es reprendran aquest mes per reblar una decisió judicial ja molt encarrilada. La previsió és que es dicti abans del 16 d’octubre, data en la qual caldria prorrogar la presó preventiva dels Jordis al fer dos anys. A més, dos dies abans, el Tribunal de Justícia de la UE estudiarà la immunitat al·legada per Oriol Junqueras després que no se li permetés recollir la seva acta d’eurodiputat.

Els sectors més moderats advoquen per una reacció al Suprem que no posi en risc les institucions

La lupa de la justícia europea, a la qual es dona per sabut que els acusats recorreran si se’ls condemna, és un factor clau en les deliberacions dels magistrats, l’objectiu dels quals és concitar la unanimitat en la sentència, ja que serà un document que servirà per reactivar l’euroordre de detenció de Carles Puigdemont, sustentada ara ja en una condemna als seus consellers, i influirà en el judici contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que començarà el 20 de gener a l’Audiència Nacional. Però, sobretot, la decisió delimitarà el perímetre d’alguns drets fonamentals i polítics de cara a futures temptacions unilaterals.

Precisament, aquests marges són els que es proposa forçar de nou després del dictamen judicial un sector de l’independentisme, coquetejant amb la idea de la desobediència civil. Però aquest ambigu ‘Ho tornarem a fer’ que va promoure Òmnium i que va fer seu el president, Quim Torra, no ha fet més que accentuar la divisió entre els sobiranistes i, sens dubte, entre els socis del Govern. ERC clama per unes eleccions que guanyaria segons les enquestes i JxCat en defuig fins que trobi la seva identitat entre la runa de l’antiga Convergència.

Línies vermelles

En aquest context, la gestió política de la sentència ha derivat en una pluja d’idees entre els actors del secessionisme, però sense consens. Els sectors més moderats, encapçalats per ERC, aposten per combinar l’eteri concepte de la desobediència civil amb la preservació de les institucions. Dit d’una altra manera, agitació al carrer però sense trencar ara la llei per evitar un nou 155 que, de segur, seria més dur que l’anterior.

A l’altre costat de la balança, Torra, Puigdemont i les entitats flirtegen amb tornar a creuar el Rubicó. L’actual president ja ha suggerit investir de nou el seu predecessor, cosa que suposaria desafiar el Tribunal Constitucional i la mateixa ERC, ja que la negativa del president del Parlament, Roger Torrent, a desobeir aquest veto va ser considerada per JxCat com la gènesi de la desconfiança mútua.

Un fracàs en la negociació dels Pressupostos de la Generalitat podria aplanar l’escenari electoral

Sembla irremissible que el matrimoni de conveniència segellat per Artur Mas i Junqueras el 2012 arribarà a la seva fi en els pròxims mesos, però l’aixeta que hagi de causar el divorci i la convocatòria electoral podria no ser la mateixa sentència. El pretext podria arribar des de Madrid: si hi ha generals al novembre, és previsible que les catalanes es fessin esperar fins al 2020.

Si no hi ha generals, ERC no vol arriscar-se que la titllin de traïdora per haver forçat la ruptura del Govern i ja ha començat a sondar el terreny. La idea de Torrent d’ampliar l’Executiu als comuns i la CUP podria ser el pas previ a unes eleccions, després d’aconseguir una efectista imatge d’unitat.

Una altra pista d’aterratge, més natural, serien els pressupostos, la negociació dels quals inicia aquesta setmana el futur candidat d’Esquerra, Pere Aragonès, que ja ha advertit els seus escèptics socis potencials (el PSC, els comuns i la CUP) que una nova pròrroga dels comptes dinamitaria la legislatura. L’última paraula, en tot cas, la tindrà Torra.

Les dates clau

11 de setembe
DIADA. La vuitena manifestació de l’ANC l’Onze de Setembre arribarà marcada per la divisió al si de l’independentisme.
23 de setembre
INVESTIDURA. És la data límit per evitar la repetició de les eleccions generals. Tot apunta que el PSOE esgotarà els terminis per pressionar Unides Podem.
¿Octubre?
SENTÈNCIA. Tot i que la data és una autèntica incògnita, l’última setmana de setembre i la primera quinzena d’octubre es perfilen com les més probables perquè el Tribunal Suprem emeti el seu veredicte sobre l’1-O.
14 d’octubre
JUNQUERAS. El Tribunal de Justícia de la UE celebrarà la vista oral per estudiar la immunitat al·legada per Oriol Junqueras després que se li impedís sortir de presó per complir els tràmits per ser eurodiputat.
16 d’ctubre
ELS JORDIS. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart compliran dos anys a la presó. És el termini que marca la llei per a la presó preventiva, per la qual cosa si el tribunal no ha emès sentencia encara haurà de decidir si prorroga la mesura o els excarcera.
10 de novembre
¿ELECCIONS? Si Pedro Sánchez no aconsegueix la investidura abans del 23 de setembre, es convocaran noves eleccions per al 10 de novembre.