Independentistes i comuns impulsen una comissió sobre les càrregues de l'1-O

Independentistes icomunsimpulsaran una comissió d’investigació al Parlament per "analitzar la violència institucional" de l’1-O i aclarir qui va ordenar les càrregues policials als centres habilitats per a la votació. "Va ser la violència institucional més gran exercida en els últims 40 anys", ha etzibat en roda de premsa el diputat de la CUP, Vidal Aragonès, formació encarregada de la iniciativa. "Volem saber com per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, sense cap tipus de justificació, van decidir desplegar una estratègia de càstig col·lectiu", ha assegurat.

El cupaire, acompanyat per diputats de JxCat, ERC i elscomuns, ha citat l’informe de la Conselleria de Salut que xifra en 1.066 els ferits i ha resolt que pretenen investigar la "violència física, però també psíquica amb la voluntat de generar pànic i xoc emocional a aquells que van voler fer un exercici democràtic".

Els quatre grups parlamentaris no utilitzaran la via de disposar del recolzament de com a mínim tres perquè sigui creada de forma automàtica, sinó la de presentar una proposta de resolució i que sigui votada en el ple; per la qual cosa no en preveu la creació fins a principis d’octubre.

La diputada republicana Irene Fornósha defensat que el Parlament "doni resposta a les persones que van patir els fets d’octubre" i ha cridat a "posar llum i demanar responsabilitats". Josep Costa (JxCat) ha afegit que "no era el més adequat que coincidís amb el judici", per la qual cosa la impulsen ara, després de veure que "en el judici no s’ha posat de manifest l’extensió i virulència de tota l’actuació policial [...], sinó que s’ha volgut desenfocar, tergiversar i manipular el que va succeir aquell dia".

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Per la seva banda, el diputat de Catalunya en Comú-Podem Lucas Ferro, ha considerat que fa prop de dos anys es va celebrar una "jornada de desobediència que va tenir com a resposta actuacions polítiques i policials que mai haurien d’haver-se produït". "[L’actuació policial] No tenia un altre objectiu que el càstig exemplaritzant, no complir cap resolució judicial", ha asseverat. Així mateix, ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona s’ha personat com a acusació popular en 257 denúncies "en estricta defensa de drets civils i polítics de la ciutadania", en una causa en la qual s’investiga 41 policies i quatre dels vuit inspectors en cap que dirigien aquella operació.

En una altra roda de premsa celebrada hores abans, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha considerat que això "no és matèria d’una comissió d’investigació, sinó una estratègia de victimisme", i ha carregat contra el Govern catalàper no gestionar "el dia a dia de la Generalitat, de no tenir pressupostos ni una majoria parlamentària que tiri endavant lleis, mentre segueixen amb aquestes coses que formen part d’una etapa anterior".