Jordi Sànchez: «Si la gent es planta als carrers durant dies després de la sentència, benvingut serà»

Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) analitza des de la presó de Lledoners el moment polític de l’independentisme.

Una vegada el judici del procés ha quedat vist per sentència, ¿què ha après a nivell personal i polític d’aquests mesos de sessions al Suprem?

Que la protecció dels drets polítics és feble i que la raó d’Estat és poderosa quan els poders d’aquest Estat estan decidits a imposar càstigs exemplars als que ens hem atrevit a mobilitzar pacíficament milions de persones per defensar el dret d’autodeterminació.

¿Creu que l’advocada de l’Estat hauria d’haver tingut una altra actitud i posicionament?

Sí, i la fiscalia també. Haurien d’haver tingut una altra actitud per honestedat i ètica jurídica. El judici s’ha acabat i encara no han dit en quin moment i en quin acte es va cometre la suposada rebel·lió o sedició la tardor del 2017.

¿Hi va haver desobediència?

En el meu cas ni això. Mai vaig rebre cap instrucció de cap tribunal limitant els meus drets de manifestació o expressió. La meva va ser una activitat pública, notòria i transparent a l’ANC. I em diuen que el que vaig fer durant mesos i que ningú va considerar llavors que era delicte resulta que ara ho és. I per això em demanen 17 anys de presó i en porto gairebé dos entre reixes.

El president Torra ha obert una ronda de contactes amb partits i entitats independentistes per decidir què fer en cas de condemna. ¿Vostè què proposa?

D’entrada espero que hi hagi absolució i que en els pròxims mesos centrem tot l’esforç en aquesta demanda. Però si al final hi ha condemna, la resposta ha de venir de la ciutadania i ha de ser liderada per les entitats. Els partits, si volen, ja s’hi afegiran. Des del civisme i la no-violència, com vam fer l’1 d’octubre. Si la gent decideix plantar-se i estar-se durant dies als carrers de Barcelona, benvinguda sigui aquesta decisió. Haurem de fer que el món conegui de nou la nostra causa a favor de la llibertat i l’autodeterminació.

¿Veuria bé que en cas de condemna es portés al Congrés una reforma del Codi Penal?

Res del que va ocórrer l’octubre del 2017 a Catalunya és delicte segons el Codi Penal vigent. Si el Tribunal Suprem ens condemna per rebel·lió serà després d’haver espremut el Codi Penal. El 1995 i el 2004 el Congrés espanyol va modificar encertadament el Codi Penal. No seré jo qui defensi que torni a ser tipificat com a delicte el fet d’organitzar un referèndum il·legal.

ERC s’està plantejant votar a favor de la investidura. ¿Què creu que hauria de fer JxCat?

Ara que sabem que el 23 de juliol serà la primera votació, el que és urgent és que Pedro Sánchez assumeixi que ha de construir un primer acord amb Podem. Només des d’aquesta premissa política i aritmètica, una vegada hagi descartat el PP i Cs com a socis prioritaris per a la legislatura, JxCat estarà en condicions de decidir el seu paper en la investidura.

Vostè ha firmat una carta, amb els altres presos de JxCat, a favor d’una abstenció en la investidura de Sánchez. ¿Creu que podran convèncer els membres del grup parlamentari que hi estan en contra?

És un document que analitza els punts forts i els punts febles del vot contrari, de l’abstenció i del vot afirmatiu. El debat està obert i ho estarà a l’espera una proposta de Sánchez. L’esperit del document és deixar bé clar que JxCat aposta per trobar vies que facilitin una resposta política a un conflicte polític. El document no pretén convèncer ningú en concret sinó alimentar el debat, incentivar arguments. I que ningú dubti que JxCat tindrà una posició única.

Els resultats de JxCat a les eleccions municipals no han sigut els desitjats. ¿Fa alguna autocrítica?

Seria d’una gran immaduresa no analitzar críticament les causes d’uns resultats que malgrat situar JxCat com la primera formació en regidors i alcaldies a tot Catalunya no li van permetre aconseguir els resultats esperats. El més important és corregir el gran dèficit de recolzament electoral a Barcelona i l’àrea metropolitana. Res, no obstant, que no sigui reversible a curt i mitjà termini si es fa la feina ben feta.

Vostè és el president de la Crida Nacional per la República, un instrument que no ha aconseguit aglutinar tot l’independentisme. ¿Quin futur té aquest espai?

La Crida, amb 6.000 associats i 55.000 simpatitzants registrats, és una realitat associativa que aglutina persones de sensibilitats diverses dins del sobiranisme polític. Sabíem des del primer moment que el nostre objectiu (consolidar espais d’acció política unitària) no seria fàcil. Les resistències dels partits, tant ERC com el PDECat o la CUP, eren i són evidents. Ja sé que parlar de la unitat sobiranista molesta, però si a Barcelona els independentistes haguessin anat junts avui Maragall seria l’alcalde. ¿Algú creu que Colau hauria acceptat ser alcaldessa amb els vots de Valls i amb 10 regidors si la primera llista a Barcelona hagués obtingut 15, 16 o 17 regidors? Estic convençut que no, la seva ètica no l’hi hauria permès.

¿Quina ha de ser l’estratègia independentista a partir d’ara: mantenir oberta la porta a un altre desafiament unilateral o buscar una majoria més àmplia i mantenir la mà estesa al diàleg amb l’Estat?

Aquesta és una falsa dicotomia. L’independentisme mai aconseguirà el seu objectiu sense una àmplia majoria. Aquest és un moviment profundament democràtic que mai ha plantejat una solució al marge de les urnes i la voluntat majoritària de la ciutadania. I d’altra banda la mà estesa al diàleg ha sigut i continua sent des dels inicis la proposta per abordar explícitament l’exercici del dret a decidir.

ERC està obtenint ara mateix l’hegemonia de l’independentisme amb un discurs moderat i pactista, allunyat de decisions unilaterals. ¿El mou a alguna reflexió, aquesta tendència favorable als republicans?

Aquesta mirada és excessivament simplificadora. És fals que uns siguem els intransigents i els altres els dialogants. Resulta que qui parla de les 155 monedes de plata en el moment clau és ERC. I qui presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez que precipita les eleccions és ERC. I qui s’anticipa i anuncia que votarà en contra i no s’abstindrà en l’elecció del senador Iceta és ERC. No obstant, la caça major oberta contra Puigdemont fa que se’l vulgui contraposar a la imatge d’un Junqueras raonable, moderat i pactista que és tant com dir que Puigdemont és irracional, radical i no dialogant. Tot i així, Puigdemont ha guanyat en cada ocasió que s’ha confrontat directament amb Junqueras a les urnes, el 21-D i a les europees. La realitat és molt més complexa del que alguns voldrien.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

¿Creu possible que Mas opti de nou a ser candidat? ¿Opina que el president Puigdemont hauria de tornar a encapçalar una candidatura en les pròximes eleccions al Parlament?

No és temps de parlar d’eleccions i tampoc de candidats. Fer-ho seria generar confusió i soroll. És temps de fer obra de govern des de la Generalitat, d’articular l’espai polític de JxCat, de continuar internacionalitzant la nostra causa i denunciant les vulneracions de drets polítics de l’Estat.