Anar al contingut

LA NOVA LEGISLATURA

La cara b de la investidura de Sánchez

El president i el seu equip busquen compromisos discrets de governabilitat a més de recolzaments per al ple

L'objectiu és no dependre de l'independentisme per legislar, amb la sentència del Tribunal Suprem pendent

Gemma Robles

La cara b de la investidura de Sánchez

JOSE LUIS ROCA

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i els seus estrets col·laboradors José Luis Ábalos i Adriana Lastra han tancat una primera ronda de converses sobre la investidura amb gairebé tots els grups parlamentaris. Bildu i Vox n’han sigut l’excepció. Els dirigents socialistes han dissenyat aquestes negociacions des de 123 escons de partida i dues perspectives diferents. Amb dues pantalles (metafòriques) sobre la taula: en una proven de sintonitzar la imatge de Sánchez investit i estudien possibilitats i costos calculadora en mà, a fi que donin els números de la majoria absoluta, 176 vots sense descomptar diputats suspesos, o que hi hagi més ‘sís’ que ‘nos’ en segon intent. En l’altra, pretenen entreveure l’endemà que hi hagi president i busquen com fer realitat una legislatura sostenible sense dependre de l’independentisme català al Congrés.  

EL PERIÓDICO ha consultat diferents fonts coneixedores del contingut d’aquestes cites per desentranyar els ‘altres missatges’ que l’aspirant i el seu equip estan suggerint als líders polítics o als seus entorns en aquests dies, més enllà de demanar-los aval o un compromís de no bloqueig. Es dona voltes a les possibilitats d’un ple d’investidura que la majoria situa entre el 5 i el 10 del juliol. Però n’hi ha més. Una vegada que el PP (66 diputats) i Cs (57) han donat un cop de porta a la possibilitat d’abstenir-se –almenys de moment– i es comencen a explorar, amb reticències, les potencials sinergies o fórmules de “cooperació” amb Unides Podem i, sobretot, amb els seus 42 escons, també es digereix que ERC pot resultar imprescindible per resultar investit. Referent a això se subratlla que el gest dels republicans haurà de ser gratuït o de mínim preu per resultar viable.

¿Això és realista? En setmanes es comprovarà si una simple apel·lació al vot en consciència per evitar repetició electoral i donar-li una altra oportunitat a “les tres dretes” és suficient o toca exhibir més cintura política. Els socialistes insisteixen que no volen firmar hipoteques amb el secessionisme. Les fonts consultades expliquen que l’horitzó d’un final d’estiu o un principi de tardor amb sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, i els anuncis dels partits que sustenten la Generalitat que hi haurà una “resposta”, fan témer que, “en el millor dels escenaris”, hi hagi avançament electoral a Catalunya. “Aquest simple panorama de precampanya ja faria impensable per al PSOE tenir alguna dependència seriosa en el curt-mig termini per exemple d’ERC”, puntualitza algun dels interpel·lats per aquest diari. I això, afegeix, sense pensar que la contestació a la sentència pot ser de “més voltatge”.

Pressupostos i un paquet legislatiu bàsic

Mentre els participants en les converses fan aquestes reflexions, els socialistes elaboren esborranys en els quals s’imaginen possibilitats i límits d’una convivència amb els morats, incloent mesures socioeconòmiques de suposat interès comú, i s’entra amb els regionalistes càntabres en detalls i lletra petita que en el futur haurà de ser beneïda pel Consell de Ministres. Se sondeja si alguns dels vetos declarats com a definitius per a la investidura –com el de Coalició Canària en cas que hi hagi aliança amb Podem o el del PNB si hi ha acostament a UPN– poden evaporar-se quan Sánchez ja sigui president i, d’aquesta manera, s’obri la porta a l’aprovació de Pressupostos i una sèrie de reformes legals de pes en mesos venidors.

Es col·loca en aquest paquet de ‘bàsics’ el finançament autonòmic (clau per aconseguir el suport tant imminent com a llarg termini de Compromís); la reforma del sistema de pensions o la legislació laboral, a més d’un grapat de lleis d’interès social susceptibles d’atreure “vot transversal” al Parlament. Bona part dels consultats, en aquest context, conclouen de la primera ronda de reunions i posteriors converses creuades entre partits que el PP i Cs col·laboraran “a la seva manera” en aquesta governabilitat sense independentistes, restant de passada cert protagonisme a Podem, en aquelles qüestions que puguin enquadrar davant dels seus votants i seguidors com a “pactes d’Estat”.

Batalla per liderar l’oposició

Catalunya, la política exterior o mesures urgents si fossin necessàries de caràcter econòmic (la possibilitat d’un empitjorament generalitzat de l’economia global i espanyola ha ocupat minuts en els tu a tu amb Sánchez, així com el repartiment de poder a Europa) es podrien incloure en aquest sac. El líder dels socialistes, si passa el tràmit de la investidura al juliol o al setembre, tindrà a mà decidir després a qui ungeix simbòlicament com a líder de l’oposició, si Pablo Casado o a Albert Rivera, tot i que oficialment el lloc li correspongui al popular. Sap que hi ha una batalla ferotge entre tots dos per assolir aquest tron, així com el del cap del centredreta, i tindrà la possibilitat de treure rèdit a aquesta rivalitat. Segurament, de l’actitud que adoptin els taronges, als quals es pressiona sense parar des de diferents àmbits nacionals i internacionals perquè virin cap a una abstenció, dependrà sobre a qui li doni Sánchez més possibilitat d’exhibició, bé sigui en l’acord o en desacord.