Un any del cop mestre de Sánchez
El PSOE ha conquistat l'hegemonia al subordinar Podem, que deixa de ser una amenaça
Casado hereta un partit de menor pes polític, amb un futur en suspens que depèn de Rivera
zentauroepp48370621 spain s prime minister pedro sanchez arrives for a european 190531182921 /
Onejaven les banderes de la UE a Brussel·les quan Pedro Sánchez va baixar del cotxe oficial, va desplegar el seu somriure i es va treure els ‘airpods’ per atendre la premsa internacional, en una escena gairebé irreal de triomfalisme, que semblava succeir amb alentiment, com si fos Jed Bartlet a l’Ala Oest de la Casa Blanca. Va ser dimecres, després d’haver sopat amb Emmanuel Macron, després d’haver dinat amb Angela Merkel,acabat d’investir com a líder de la socialdemocràcia europea i enfundat en un vestit presidencial que li ha permès sacsejar els fonaments del poder polític a Espanya.
Aquest dissabte es compleix un any de la seva arribada al Govern al guanyar la primera moció de censura de la democràcia un cop mestre d’estratègia parlamentària en la qual va aconseguir la complicitat d’Unides Podem, PNB, Compromís, Nova Canàries, ERC i el PDECat en temps rècord. Des d’aleshores, el país ha viscut en un ‘mentrestant’ del qual ara surt cap a un nou cicle polític en què Sánchez vol més glòria: fer del PSOE una falange macedònia compacta entorn del seu lideratge i consolidar-lo com a força majoritària inapel·lable, com a baluard d’estabilitat en temps d’incertesa, ara que els morats han deixat de ser una amenaça i que el PP prova d’endevinar el seu futur al tarot.
El president vol fonamentar les sigles socialistes com a baluard de l’estabilitat
En contra seu té el pandemònium català, una previsible frenada econòmica i unes sigles sense planter, un partit envellit, que els joves voten com a mal menor davant la ultradreta, però amb el qual no senten capvincle identitari. Els èxits i els fracassos de Sánchez en la legislatura que apunta dependran, en bona mesura, de quanta fortalesa aconsegueixi en la negociació múltiple de repartiment de poder territorial oberta després del 26-M i que preconfigurarà els recolzaments a una investidura sobre la qual planegen molts dubtes. ¿Es conformarà amb un govern feble de 122 diputats? ¿S’exposaria una repetició electoral a la tardor per ampliar la força del PSOE fins i tot a risc d’enfrontar-se a nous lideratges?
Registrador a la Castellana
No hi ha decisions preses però sí diversos fulls de ruta, tots estudiats al mil·límetre. Serà la segona part d’una jugada mestra precipitada per una sentència del 'cas Gürtel' que donava per provat que el PP s’havia finançat il·legalment. Ha passat un any des que la totpoderosa Soraya Sáenz de Santamaría col·loqués la seva bossa en l’escó del llavors president, Mariano Rajoy, mentre ell era en un restaurant pròxim al Congrés decidint si dimitir o no per intentar evitar que Sánchez arribés a la Moncloa.
Una sentència del 'cas Gürtel' Una sentència del 'cas Gürtel' va suposar l’escac i mat a Rajoy que va deixar el PP abatut
L’excap de l’Executiu veu ara l’actualitat des de la seva plaça de registrador al passeig de la Castellana de Madrid, mentre la majoria dels seus col·laboradors principals han sigut apartats dels primers llocs o, directament, han passat a l’activitat privada al comprovar que el nou líder no tenia previst comptar-hi.
La corrupció, el comú denominador que va facilitar que els grups parlamentaris recolzessin Sánchez, continua pesant en les sigles del PP, tal com es va queixar Casado després de les eleccions generals, quan va perdre 71 escons: dels 137 que tenia Rajoy als66 d’aquesta nova etapa. Ell atribueix la desfeta als escàndols de l’última dècada i no a la dretanització del partit com assenyalen alguns barons crítics. La pèrdua de pes d’aquest nou PP ha propiciat un corrent intern inaudit, protagonitzat pels barons Alberto Núñez Feijóo (Galícia), Juanma Moreno (Andalusia) i Alfonso Alonso (País Basc).
El futur de Casado depèn de si aconsegueix amarrar governs clau, com la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Múrcia i Aragó, perquè aquesta ala crítica es mantingui en un perfil discret.
El somriure del destí
Notícies relacionadesEl futur de Pablo Iglesias està a mercè de com fructifiquin les aliances. Sánchez provarà tant sí com no d’evitar un govern de coalició i, com està convençut que una repetició electoral deixaria a Podem reduït a la mínima expressió, veu l’amenaça del cap morat de negar-li la investidura gairebé com un somriure del destí.
Aquest any, Albert Rivera ha passat d’acariciar la presidència a digerir amb dificultat el triomf de Sánchez i ara ha d’elegir: recolzar el PP que aspira a avançar regalant-li la capital i la Comunitat de Madrid o acostar-se al PSOE per obtenir la vara de comandament de Manuela Carmena a canvi de fer president regional el socialista Ángel Gabilondo. Fa uns mesos va dir Rivera que els ponts amb el PSOE estaventrencats. "Els ponts en política no es trenquen mai", somriuen a la Moncloa.
