El TS instarà el Congrés a suspendre els polítics presos després de recollir la seva acta

No és habitual que els partits portin presos a les seves llistes. Ni de bon tros que a aquests se’ls estigui encara jutjant. Per això, la representació obtinguda aquest diumenge per JxCat i ERC no només estarà determinada pels vots dels ciutadans, sinó també, és clar, pel Tribunal Suprem. 

L’alt tribunalté previst permetre la sortida de la presód’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romevaperquè els quatre primers recullin les seves actes de diputats i el cinquè, la de senador. Només pot fer-se en persona i, segons el previst en la llei de règim electoral, no hi ha cap motiu legal per impedir-los-ho, perquè no han sigut condemnats.

Ara, qüestió diferent serà que puguin exercir. ¿Per què? Perquè el Suprem pensa comunicar tant al Congrés com al Senat que a les dues cambres regeix, com al Parlament, la suspensió de funcions per a càrrec públic de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per als processats per terrorisme o rebel·lió que es troben presos, com els cinc flamants electes.

Les fonts jurídiques consultades per aquest diari afirmen que una vegada comunicat a les Corts el previst en la llei els correspondrà a aquestes la seva aplicació. De fet, al mateix Suprem hi ha qui pensa que aquesta comunicació ni tan sols és necessària, perquè no es tracta d’una decisió jurisdiccional nova, sinó de l’efecte d’aquella ordre de processament que va adquirir fermesa al juny. Llavorsel jutge Pablo Llarena va comunicar la situació al Parlament, per la qual cosa sembla lògic que se segueixi aquest mateix criteri amb les Corts.

Tots els escenaris

La sensació canvia des del costat del receptor, tot i que el resultat no hagi de ser necessàriament diferent. Els serveis jurídics del Congrés han estudiat tots els escenaris que es poden donar respecte a la situació dels líders independentistes a l’espera que el Suprem es pronunciï. Fonts parlamentàries recalquen que, en tot cas, la decisió la prenen els magistrats i que la Cambra baixa es limita a aplicar la legislació. Prefereixen no haver de resoldre sobre una qüestió amb tantes arestes i situen el futur dels dirigents secessionistes en mans de la justícia.

La data establerta a les Corts perquè ses senyories acreditin que han sigut elegits en les eleccions i recullin les seves actes comença el 6 de maig i reglamentàriament no hi ha un dia límit per complir el tràmit. 

El dubte està en com s’actuarà després. Les comunicacions entre el Suprem i el Congrés es produeixen a través de les seves presidències. Fins al 21 de maig, que es constitueixen les noves Corts amb les majories sortides del 28-A, aquest càrrec segueix ocupant-loAna Pastor(PP). Si és així, indiquen fonts parlamentàries, l’esperable seria que donés trasllat a la Secretaria General, els lletrats que haurien d’analitzar, en aquest interregne entre dues legislatures, quin òrgan de la Cambra executa la suspensió. A priori apareixen dues opcions:

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Una. Que ho faci la mesa de la Diputació Permanent, màxima autoritat competent en aquests moments, tot i que aquesta possibilitat no està clara perquè aquest òrgan no té funcions quant a l’acreditació de diputats. 

Dues. Que ho faci la mesa que serà triada el 21-M en la sessió constitutiva de les Corts, just després que els diputats jurin o prometin la Constitució. En aquest cas, els dirigents independentistes hauran de demanar al Suprem permís per assistir al ple, acatar la Carta Magna i votar els membres d’una mesa que, just després, seria l’encarregada de suspendre’ls de funcions.