¿Com ha evolucionat la participació electoral des de 1977?

Més de 36,8 milions d’espanyols estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir els seus representants al Congrés i al Senat, uns 400.000 electors més que en els comicis celebrats el juny del 2016, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Les eleccions generals solen ser les que registren més concurrència als col·legis electorals, i és que la mitjana espanyola se situa en el 72,6% de participació.

En el dia d’avui, cap cita ha aconseguit traginar tantes paperetes com el 1982, quan es va marcar un rècord històric amb un 80% del cens havent dipositat el seu sobre. Les dades del Ministeri de l’Interior des de 1977 fins a aquesta última data oscil·len entre el 66,5% i el 80%, amb una variabilitat de 13,5 punts percentuals. No obstant, Espanya està sembrant una tendència descendent, un fenomen que es repeteix també en altres països europeus, fins al punt que les últimes eleccions van ser les que van apuntar menys mobilització al llarg de quatre dècades (66,5%). De fet, des de l’any 2000 només s’ha superat el llindar del 70% en dues ocasions: el 2004 (75,7%) i el 2008 (73,8%). 

Però la participació electoral a Espanya no és homogènia a tots els seus racons i, si es disgreguen les dades per províncies, s’observen episodis en què les generals es veuen equiparades o fins i tot superades per eleccions de segon o tercer ordre, com va succeir el 2011 i el 2015. De les 13 comunitats autònomes que van celebrar locals i autonòmiques el mateix dia, només en cinc les generals van registrar més mobilització: lesIlles Balears, elPaís Valencià, la Rioja, la Comunitat de Madrid i Múrcia.

Les més i les menys participatives

Hi ha nou comunitats autònomes que habitualment superen la mitjana espanyola: Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, País Valencià, Extremadura, Múrcia, Cantàbria, Aragó i la Rioja; mentre que nou més solen quedar per sota d’aquest 72,6%: Galícia, Ceuta, Melilla, Astúries, Canàries, Navarra, País Basc, Illes Balears i Catalunya. A Andalusia, la participació s’assembla a la xifra. Tot i així, es pot assenyalar que cap regió sol superar la mitjana espanyola amb més de cinc punts percentuals, mentre que les més abstencionistes poden arribar a allunyar-se del llindar fins a 10 punts.

I és que tan sols tres de les comunitats autònomes menys aferrades a les urnes han evolucionat cap a comportaments participatius més pròxims a la mitjana: Galícia fins al 2008; el País Basc, de 1993 al 2004, i Ceuta, entre el 1993 i el 2008.

Canvi de tendència a Catalunya

El procés ha abocat els ciutadans a les urnes, fet que ha despertat un canvi de tendència en els paràmetres de participació electoral. De 1977 al 2008 les generals eren les conteses més massives, però des del 2010 es detecten noves fites.

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

Les tres últimes eleccions d’aquest tarannà, celebrades el 2012, el 2016 i el 2017, han allargat el temps de recompte a causa d’una participació inaudita que supera moltes marques de les generals i que fixa un rècord a nivell autonòmic: 79,04% de participació en les urnes del 21 de desembre del 2017. Aquesta xifra només ha sigut superada per les generals de 1982 a Catalunya, amb un 80,8%.

Els comicis menys freqüentats en aquest territori van ser els de l’any 2000 (64%), els del 2011 (65,2%) i els del 2016 (63,4%), un comportament que es repeteix per igual a les quatre províncies catalanes.