Sánchez es veu a les portes de la seva reelecció i creua els dits

Pedro Sánchez va acabar la seva campanya aquest divendres a València gairebé igual que l’havia començat a Dos Hermanas (Sevilla). Presentant-se com l’únic que pot derrotar les "tres dretes". Lluint la seva acció de Govern. Apel·lant a l’"estabilitat" que ell representa. Alertant contra la "involució" del PP, Cs i Vox. El líder socialista a penes ha canviat el guió en aquestes dues setmanes de mítings, amb només un parell de lleus alteracions en els últims dies: un emplaçament directe als simpatitzants d’Unides Podem, partit al qual havia estat ignorant, i una contundència més gran en el missatge en contra que l’independentisme sigui crucial en l’acció del futur Executiu.

Però res està tancat. Sánchez, expliquen en el seu entorn, se sent "a les portes" de la reelecció. Però la direcció del PSOE no s’atreveix a anticipar amb qui podria pactar. Les mirades es dirigeixen a Unides Podem, més enllà que el pròxim Govern sigui de coalició o monocolor, i els socialistes anhelen que el recolzament dels morats, Compromís i el PNB sigui suficient per garantir la investidura.

Si no ho és, com sospiten, les seves opcions passen per forçar l’abstenció de Cs en una segona votació (on només es necessita majoria simple) o bé intentar que l’independentisme, en especial ERC, ara més pragmàtica i amb expectatives millors que Junts per Catalunya, eviti el bloqueig. La primera alternativa és la preferida pel cap de l’Executiu, els col·laboradors del qual creuen que l’amenaça d’una repetició electoral, amb els taronges en clar declivi, podria ser suficient perquè Albert Rivera, o qui el substitueixi, deixi de banda la seva frontal oposició a Sánchez. Més encara, si Cs queda per darrere de Vox. L’altra, no obstant, no es descarta, malgrat que republicans i postconvergents van tenir part de responsabilitat en l’avenç electoral, al tornar a posar sobre la taula el dret d’autodeterminació i negar-se a tramitar els Pressupostos d’aquest any.

"No vull que descansi l’estabilitat d’aquest país en mans de les forces independentistes. Espanya es mereix quatre anys d’estabilitat. Parlarem amb els independentistes, però dins de la Constitució", va dir Sánchez aquest divendres a la Ser.

Satisfacció i nervis

La cúpula del PSOE assegura estar "satisfeta" de la campanya, salvant errors com la negociació dels debats, que va forçar el president a participar en dues cites consecutives amb Pablo Casado, Pablo Iglesias i Rivera, quan només en volia una que incloguésSantiago Abascal. Els seus dirigents consideren que han aconseguit col·locar els seus missatges socials (com la llei d’eutanàsia i el blindatge de les pensions), mentre des del bàndol de la dreta han transcendit, sobretot, els errors del PP (sobre l’avortament i el salari mínim, per exemple), Casado i Rivera "esbocinant-se en el debat i Vox" omplint recintes d’ampli aforament. Aquesta última imatge, la de la mobilització del partit ultra, també beneficia Sánchez, segons aquest relat, perquè ha ajudat que "desperti" l’electorat progressista.

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

Aquí entren també les pors del PSOE. Els socialistes temen el presumpte vot ocult al partit d’extrema dreta. Tot i que la versió majoritària és que es tractarà de paperetes que abans anaven al PP, i que, per tant, no alterarà l’equilibri entre blocs, el precedent d’Andalusia mai abandona el primer pla. Tampoc en els mítings de Sánchez. "Si la dreta suma, farà com a Andalusia", va dir a València, que diumenge també celebra eleccions autonòmiques. Alhora, amb la ferida encara oberta entre Susana Díaz i Sánchez, en la direcció socialista alerten que els dirigents andalusos s’han mobilitzat poc durant aquesta campanya. I finalment, hi ha Iglesias, la campanya del qual, admeten en l’entorn del cap de l’Executiu, ha anat "de menys a més". Sobretot en els debats, fins al punt que Sánchez ha acabat apel·lant als simpatitzants morats. Al principi de la campanya, en canvi, feia com si no existissin.

"Els que dubten amb altres partits, els demano que no especulin, que no juguin amb el vot –va dir Sánchez en el seu últim míting–. Els demano a aquells que dubten entre el PSOE i l’abstenció, entre el PSOE i Ciutadans, entre el PSOE i Podem, que som els únics que podem frenar la dreta".