CITA AMB LES URNES

Por que Vox es dispari el 28-A

Els sondejos interns, els avisos de la premsa internacional i els mítings ultres disparen les alertes

Casado amplifica la sensació de vertigen al convidar Abascal a entrar en el seu govern si sumen

zentauroepp46127559 abascal vox190426132715

zentauroepp46127559 abascal vox190426132715 / JORGE GUERRERO

4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles

S’ha acabat la campanya. Les campanyes: la de les generals i la que precedeix les eleccions valencianes. Els candidats tanquen. S’apaguen els llums després d’una quinzenad’enrenou  i diversos mesosd’estridències, arguments i piruetes retòriques de tota classe i condició per donar pas a 24 hores de reflexió abans d’exhibir poder democràtic, votant. S’espera que la mobilització electoral del 28-A sigui del calibre de la incertesa que hi ha entorn del resultat i del temor que, en les últimes hores, està recorrent bona part de les casernes dels partits, de centenars de sopars de famílies i amics o converses de grups de whatsapp: la possible explosió de Vox.  

Les imatges dels mítings protagonitzats per Santiago Abascal en territoris com Madrid, Saragossa, Sevilla o València han donat cos a la idea que la ultradreta no és que arribi al Congrés, és que farà seva bona part de l’hemicicle. Aquestes fotografies i vídeos són virals i recorren les xarxes dels que somriuen de manera còmplice i d’aquells que prefereixen no creure el que estan veient. Hi ha iniciatives d’origen diferent cridant a sortir a votar sense excuses per frenar el desplegament dels voxistes. I més indicis que alguna cosa passa, tot i que només sigui que ha crescut la ràtio de la por.

Les últimes 48 hores, publicacions internacionals de prestigi com The EconomistForeign Policy o Financial Times han deixat constància, negre sobre blanc, de la inquietud que els provoca la irrupció de la dreta extrema a la política espanyola, ja bastant polaritzada els últims anys pel procés secessionista a Catalunya. Adverteixen del perill de la inestabilitat.  Del bloqueig. I arriben a recomanar el vot majoritari per als socialistes, com a dic de contenció.

Desassossec en els partits

Als equips dels diferents aspirants a la Moncloa també ha crescut l’angoixa sobre això i l’optimisme, si es parla específicament del d’Abascal. Els sondejos diaris que solen fer els partits per conèixer com evolucionen els seus recolzaments, especialment en els dies en què està prohibit per llei (¡sí, en ple segle XXI!), ha crescut el pes de Vox. Des de meitat de setmana, diverses empreses han detectat que hi ha oscil·lacions cridaneres que indiquen lapossibilitat que els ultres pugin esglaons en el pòdium electoral (Unides Podem també sembla estar més per l’efecte debats).

Sobre aquest assumpte li van preguntar aquest divendres al president Pedro Sánchez a La Ser, abans d’iniciar una jornada plena de mítings. Va admetre que existeix un “risc real” que les tres dretes puguin sumar, que implicaria l’èxit dels ultres, que des de les andaluses estan marcant el discurs del PP i Cs. En aquest context, ell va aprofitar per portar l’aigua al seu molí i sol·licitar que el vot de centreesquerra es concentri en les seves sigles, per no haver de lamentar-se dilluns del que no va passar la vigília, a les urnes. En qualsevol cas diu no tenir “cap problema” per incloure els morats en el seu gabinet, si així ho desitgen i si sortissin els números. Pablo Iglesias ja li ha deixat clar que ho vol, ¡i tant, si ho vol!. Es juga la solvència de l’esquerra, el futur de la seva organització, debilitada, i el seu propi.

Cop de volant a la dreta

Notícies relacionades

Però si algun dels candidats va posar sorprenentment el focus sobre l’extrema dreta l’últim dia de campanya, malgrat estar nodrint-se dels que antany el van recolzar, va ser Pablo Casado. En un cop de volant dels que deixen empremta, el líder popular va obrir la porta als ultres perquè entrin en el seu Executiu, si aconsegueix tenir-lo.  “Al final, Vox i Ciutadans, tinguin 10 escons o en tinguin 40, tindranla influència que ells vulguintenir per entrar al Govern o per decidir la investidura o la legislatura. Per tant, ¿per què hem d’anar trepitjant-nos la manguera entre nosaltres si el que hem de fer és sumar?”, es va preguntar a esRadio. Deixant en evidència que a mig termini hi haurà una batalla per veure qui és el bomber en cap d’aquest bloc.

Aquesta estratègia d’allargar la mà no li va agradar a Albert Rivera. Normal. El president dels taronges s’ha lligat les seves amb un cordó sanitari que li ha posat a Pedro Sánchez, de qui diu que mai el farà president. El seu destí ideal seria compartir el poder, la pròxima legislatura, amb els populars i amb Santiago Abascal donant-los recolzament extern com a molt, seguint el model andalús. No obstant, l’obertura de portes de Casado a Vox suggereix que els ultres estan tan o més forts que Ciutadans per pensar a tenir-los com a socis i, de passada, col·loca el polític català en la tessitura d’haver de pensar si és capaç de submergir-se en la dreta fins al punt de compartir consell de ministres amb els ultres. Un glop que difícilment li aplaudiran els seus socis a Europa en vigílies d’altres eleccions on els extremistes volen arrasar: les europees.