ENTREVISTA

Sánchez: «La ruptura unilateral portaria a un altre 155 a Catalunya»

«¿La Declaració de Pedralbes? No m'agrada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra»

7
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez
Enric Hernàndez

Director

ver +

-President, molts catalans només veuen una sortida: un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat, possibilitat que el PSOE i la majoria dels partits espanyols rebutgen de ple. ¿Es pot arreglar el conflicte independentista? 

-Tant l’independentisme com la dreta saben que la independència no es produirà. Per això el que a nosaltres ens preocupa és la convivència, que és la que s’ha fracturat, perquè a moltes llars de Catalunya no es pot parlar de política. El rebuig d’uns pressupostos que eren bons per a Espanya però que també ho eren per a Catalunya ha demostrat que l’independentisme governa contra Catalunya, ha renunciat a resoldre els problemes quotidians i ha anteposat un referèndum per la independència a qualsevol altra consideració. Crec que el conflicte sí que té solució, perquè Catalunya necessita el mateix que Espanya: moderació, estabilitat i diàleg. Nosaltres, dins de la Constitució, parlarem sempre amb la resta de forces parlamentàries, però el que no se’ns pot demanar és que transgredim aquestes normes de convivència que són la Constitució i l’Estatut.

“Tant l’independentisme com la dreta saben que la independència no es produirà”

-Sovint es retreu a les forces independentistes que intentin imposar el seu projecte malgrat no tenir una majoria social que l’avali. ¿Però canviaria alguna cosa si en lloc de tenir el 47% dels vots sumessin el 55% o el 60%? 

-Però és que la democràcia no és tirar una moneda a l’aire, a veure si en surt cara o creu. No és una decisió binària. Un exemple és el del Regne Unit, que està a les portes d’un ‘brexit’ que no sabem si serà abrupte o ordenat, amb un sistema polític que ha implosionat i una direcció política que va portar a un atzucac la seva societat i que l’ha partit en dues meitats, amb milions de britànics que demanen un segon referèndum. ¿Què se’ls està oferint? Un futur incert i inestable. I això passa en un país de sortida de la Unió Europea (UE) i que té la seva pròpia moneda.

-¿Quina és la seva recepta per a Catalunya?

-El desafiament és restaurar-hi la convivència i recuperar la confiança i la lleialtat entre institucions. Nosaltres ho hem fet, però desgraciadament el que hem vist amb el rebuig dels Pressupostos és que l’independentisme, sobretot els seus elements més ultres, viuen millor amb el PP en el Govern. S’han demostrat tres coses. Primera, que el Govern d’Espanya dialoga sempre, però en el marc de la Constitució; quan s’ha plantejat una cosa fora d’aquest perímetre hem dit que no. Segona, que la dreta és deslleial amb l’Estat, perquè utilitza el conflicte català com a element de confrontació amb el Govern i perquè la seva proposta d’un 155 permanent revela l’absència de projecte per a Catalunya i per a Espanya. I tercera, que l’independentisme viu molt millor amb el PP en el poder, perquè confronta. I ara, per fortuna, no hi ha un Govern que vulgui confrontar amb la Generalitat, sinó que intenta activar els mecanismes de col·laboració i buscar una solució. La solució no arribarà a curt termini, potser sí a mitjà, i necessitarà molta confiança, lleialtat, diàleg, generositat i sentit d’Estat. Però ni la dreta ni l’independentisme volen ajudar a resoldre aquest problema, volen enquistar-lo.

“S’ha vist que els independentistes governen contra Catalunya, han renunciat a resoldre problemes”

-Però aquesta solució, que podria ser un nou Estatut, a Catalunya tampoc concita consens. Som en un atzucac.

-Perquè el lideratge de Quim Torra en el GovernQuim Torra i el d’Inés Arrimadas en l’oposició no el propicia. Per començar, la líder de l’oposició i guanyadora de les eleccions va renunciar a presentar-se a la investidura i a transcendir la política de blocs que marca la política catalana aquests anys.  Després tenim un president de la Generalitat més pendent d’acontentar els elements més extrems de l’independentisme que de representar el conjunt dels catalans. L’episodi dels llaços grocs és el paradigma del que estic dient: és l’apropiació per part d’un moviment polític o partidari de les institucions que han de representar tots els catalans. El 28-A els catalans tenen l’oportunitat, també, de demostrar que aquesta pantalla ja està passada, que no volen més confrontació ni crispació, sinó resoldre els seus conflictes i garantir la convivència, que ara mateix està en risc.

-Amb els llaços el Govern de Torra ha traspassat per primera vegada la línia vermella de la legalitat. ¿Tem que la Generalitat explori de nou el camí de la unilateralitat?

-Aquest camí ja saben on porta. L’Estat democràtic i de dret ha demostrat tenir en la seva Constitució prou elements per restaurar qualsevol ruptura unilateral del marc estatutari i constitucional. Els qui plantegin la unilateralitat hauran d’explicar als seus ciutadans per què ho fan.

-Està parlant del 155.

-Sí, estem parlant del 155, un instrument perfectament legítim, constitucional i homologable a altres democràcies semblants a la nostra. Si la Generalitat torna a la unilateralitat, el Govern d’Espanya actuarà amb serenitat, calma i proporcionalitat. Però això no és el que volem, sinó just al contrari. Volem curar les ferides, no fer-les més profundes, com fa l’independentisme i també la dreta, amb la seva proposta d’un 155 permanent i sense consens, que suposaria el qüestionament del nostre Estat autonòmic. No se m’acut cap despropòsit.

-A la Declaració de Pedralbes, Govern i Generalitat van fixar les bases per al diàleg, relator inclòs. ¿No va intuir la reacció adversa que sorgiria del seu partit? 

-En el comitè federal del PSOE sempre he trobat un ampli recolzament quan s’ha parlat de Catalunya. Qüestió diferent són alguns exlíders i fins i tot líders territorials. Però és que ells governen autonomies; jo governo el país, i per tant he d’incorporar totes les mirades a les decisions que pren el Govern. Sempre he dit que Catalunya té un problema: que el seu Estatut no és el que van votar els catalans. Aquesta votació dels catalans ha de ser la legitimació d’un nou Estatut. El que uneix la societat catalana no és la independència ni deixar les coses com estan, sinó l’autogovern. Però aquesta és la responsabilitat de la societat catalana i dels seus representants polítics; la del Govern és facilitar el diàleg i la trobada. A Catalunya, els únics que aposten per aquest camí són el PSC i la marca de Podem.

-¿Reprendrà la Declaració de Pedralbes després del 28-A?

-El 28-A comença una nova legislatura, i tots hem d’aprendre del que ha passat. A mi no m’agrada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Amb la Constitució a la mà parlarem amb la Generalitat, però l’independentisme ha de fer una reflexió, també en vista del judici al procés al Tribunal Suprem. ¿Ho van fer tot bé? ¿No han d’assumir cap tipus de responsabilitat? ¿La ruptura de la legalitat estatutària, el setembre del 2017, és un exemple de democràcia europea? Seria molt valent per part de l’independentisme dir als ciutadans: “La independència sabem que no és possible, no us hem dit tota la veritat i volem tornar a la via constitucional i estatutària”. A mi em demanen que sigui valent, i estic disposat a fer passos per a la convivència, però l’independentisme no ho està sent ni està dient la veritat als catalans.

“El rebuig dels Pressupostos revela que l’independentisme ultra viu millor amb el PP en el poder”

-El seu Govern va acostar els polítics independentistes a presons catalanes i l’Advocacia de l’Estat va rellevar el responsable de la causa del procés, avui candidat de Ciutadans, per la seva negativa a retirar el càrrec de rebel·lió durant el judici. ¿Van ser cessions a l’independentisme i no han sigut correspostes? 

-El mateix independentisme va dir que no eren cessions. És més, amb l’anterior Govern l’Advocacia va pensar a no personar-se en el judici, i després va voler fer-ho només per malversació. Aquest és un Govern constitucionalista que no confronta i que ha activat tots els mecanismes de diàleg amb la Generalitat. També apostem pel diàleg entre partits. Primer, amb una comissió al Congrés que van rebutjar el PP, Cs i l’independentisme. Després, al proposar una taula de partits al Parlament que l’independentisme va menysprear, presentant aquells 21 punts inassumibles, i a la qual tampoc van anar ni Cs ni el PP. ¿Com interpreten la política, aquestes forces?

Notícies relacionades

-¿Considera que Esquerra i Junts per Catalunya són uns socis fiables per a la pròxima legislatura?

-En aquesta legislatura hem aprovat moltes lleis amb ells, també amb Cs i el PP. La política és una qüestió de prioritats, i l’independentisme ha prioritzat el conflicte davant el diàleg sobre mesures necessàries per als ciutadans, com les inversions a Catalunya, la pujada del salari mínim o la revaloració de les pensions. ¡I ara demanen que els actualitzem les entregues a compte!