CAUSA PER REBEL·LIÓ

El Suprem es debat entre el rebuig i la resignació davant de la entrega de Puigdemont

A l'espera de conèixer la resolució alemanya, la decisió de circumscriure l'euroordre a malversació complica el judici als líders del procés

Llarena resoldrà previsiblement dilluns si accepta l'entrega o la rebutja, la qual cosa determinarà el desenvolupament de la causa

abertran42599700 ousted catalan leader carles puigdemont   attends a panel ti180511111646

abertran42599700 ousted catalan leader carles puigdemont attends a panel ti180511111646 / Salvatore Di Nolfi

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem encara no té comunicació oficial de la decisió alemanya que circumscriu l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a un delicte de malversació. Però a ningú se li escapa que la clatellada ha sigut tremenda per a l’Alt Tribunal, que s’enfronta ara a la disjuntiva de decidir què fa amb el més destacat dels25 processats per rebel·lió, malversació o desobediència que hi ha en el procediment. Una decisió que l’instructor de la causa, Pablo Llarena, que va retenir els fugits en una peça separada del procediment principal, no prendrà previsiblement fins dilluns per poder estudiar amb deteniment tant la resolució alemanya com l’ordenament jurídic d’aquest país.

La decisió alemanya sobre Puigdemont suposa que mentre la resta d’acusats s’enfrontaran a penes que poden arribar als 30 anys de presó per un delicte de rebel·lió, qui va ser el seu superior jeràrquic, només haurà d’enfrontar-se a un màxim de vuit anys per malversació. El Codi Penal preveu, a més, que "si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedís de 250.000 euros, s’imposarà la pena en la seva meitat superior, podent arribar-se fins a la superior en grau". Tot i que això pugui elevar la pena fins als 12 anys, continuaria sent una opció que suposaria un greuge per als que van optar per no fugir i respondre de la seva decisió de declarar unilateralment la independència de Catalunya davant la justícia espanyola.

Per això el jutge Pablo Llarena, una vegada rebuda i estudiada la interlocutòria alemanya, així com l’ordenament d’aquest país, ha d’enfrontar-se a una difícil decisió: la resposta que dona Alemanya sobre si accepta o rebutja l’entrega del reclamat.

Segon judici

La decisió marc que va establir les euroordres va preveure que es poguessin delimitar els delictes pels quals s’entrega una persona, cosa que determinaria el primer enjudiciament, que s’haurà de constrènyer a aquells supòsits pels quals es va autoritzar. No obstant, incloïa una excepció important. Després del judici per aquest delicte i el compliment de la pena que li pogués ser imposada, si la persona que va ser entregada està 41 dies a Espanya podrà ser jutjada pels delictes pels quals al seu dia no es va acordar l’entrega.

És a dir, que en el cas que Llarena acceptés l’entrega de Puigdemont només per malversació podria ser jutjat per aquest delicte amb la resta de processats i després de complir la condemna que se li pogués imposar, es podria haver d’enfrontar a un nou judici, aquest ja sí per rebel·lió, si es queda a Espanya més de 40 dies. 

Acudir a Europa

Davant el primer revés alemany, quan el tribunal alemany va plasmar en una interlocutòria inicial que no veia prou violència per entendre que la rebel·lió imputada fos equiparable al seu delicte d’alta traïció, el Suprem va anunciar que estudiava dirigir-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per plantejar una qüestió prejudicial en relació amb les euroordres, a l’entendre que es van crear sobre la base de la confiança mútua entre els Estats. Per a l’Alt Tribunal, això implica que el país requerit no hauria d’entrar a valorar els fets atribuïts pel qual es reclama una persona.

Acudir al TJUE suposaria deixar en suspens l’entrega de Puigdemont fins que es pronunciés el tribunal de Luxemburg, la qual cosa suposaria ajornar la resposta a Alemanya sobre si accepta o no el l’entrega. 

En el cas que Llarena optés per no acceptar l’entrega en les condicions imposades per Alemanya, Puigdemont quedaria en uns llimbs jurídics que li impediria tornar a Espanya o abandonar Alemanya sense risc de ser detingut i portat a Espanya, on podria ser jutjat pels delictes per els quals ha sigut processat, que són rebel·lió i malversació.

Entrega no imminent

Notícies relacionades

Malgrat haver-se conegut aquest dijous la resolució alemanya sobre la petició d’entrega de l’expresident això no vol dir que la seva posada a disposició d’Espanya sigui imminent. Tot i que la fiscalia alemanya no pot acudir al Tribunal Constitucional, perquè és difícilment explicable que una acusació pugui al·legar vulneració de drets fonamentals, Puigdemont encara ho pot fer per provar de deslliurar-se també de la malversació, com ja ha anunciat el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas. 

Actualment Puigdemont, igual que la resta de fugits, està apartat del procediment principal per evitar que les decisions dels tribunals europeus retardin el judici per als 18 processats que sí que estan a disposició de la justícia espanyola.