10 d’abr 2020

Anar al contingut
El (pen)últim sudoku de Puigdemont

LLUIS GENE

L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

El (pen)últim sudoku de Puigdemont

JxCat manté la incògnita sobre el pla d mentre ERC l'apressa a formar Govern

Les pròximes decisions judicials poden fer perillar la majoria independentista

Jose Rico

Des que va patentar el procés, aviat farà un sexenni, l'independentisme sempre ha demostrat una encomiable capacitat de resiliència. Quan semblen acorralats per les escomeses de l'Estat o per la seva pròpia turbulència interna, els actors secessionistes aconsegueixen escapolir-se mitjançant una esquivada moltes vegades imprevista que els permet mantenir l'èpica de la resistència. El laberint en què es troben ara Carles Puigdemont i Junts per Catalunya és l'últim exemple. Contra el rellotge de la investidura, que es pararà el 22 de maig, hauran de d'esfullar una margarida, amb pètals que amaguen dilemes entrellaçats.

¿Investidura abans del 14-M?

El deposat expresident de la Generalitat s'acaba de postular de nou per ser reinvestit abans del 14 de maig, malgrat tenir decidit, una setmana enrere, que no ho faria. Amb aquest gest de resistència va satisfer els sectors que li reclamen aguantar l'estira-i-arronsa i, si és necessari, desobeir el Tribunal Constitucional (TC). No és casualitat que el nou envit arribés al cap de poques hores que l'ANC l'empenyés en aquesta direcció, encara que no és menys cert que en la decisió van pesar molt més dues disjuntives internes: la falta d'acord sobre qui ha de ser el candidat efectiu i la temptació que manté Puigdemont de forçar unes noves eleccions.

En qualsevol cas, la reforma de la llei de la presidència per ‘legalitzar' una investidura a distància serà previsiblement suspesa en pocs dies. La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha fet deixat anar aquest diumenge un estratagema difícil d'executar: «Entre que la llei es publica, entra en vigor i eventualment queda suspesa hi ha una finestra d'oportunitatque és la volem aprofitar per investir el president Puigdemont». Però aquest pla té diverses llacunes. En virtut de l'article 155 de la Constitució, la publicació de lleis al ‘DOGC' és ara a mans del Govern central, que podria frenar el tràmit fins que el Govern materialitzi el recurs aquest mateix dilluns i els magistrats del TC, que tenen ple dimarts, suspenguin la norma.

¿Desobediència?

Encara que del conclave de Berlín va sortir el que podria entendre's com un desafiament a l'Estat (la candidatura inviable de Puigdemont), els postconvergents van deixar el terreny abonat per rebutjar qualsevol pulsió rupturista. Van dir ben clar, com no ho havien fet mai abans, que hi podria haver un ‘pla d', un aspirant sense màcules judicials que pogués passar el filtre del 155. A més, el fet que la llei de la presidència embarranqui ben aviat podria estalviar embolics judicials al president del Parlament, Roger Torrent, i a la Mesa de la Cambra, que fins ara han esquivat tota decisió que pogués col·locar-los al disparador.

De fet, ERC vol saber ara com s'ho farà l'expresident per ser investit sense creuar cap línia roja, i sospita que JxCat pugui haver activat una tàctica envoltant contra ells. Puigdemont situa els republicans davant de la tessitura de la desobediència just quan el partit d'Oriol Junqueras  acaba de posar negre sobre blanc la seva voluntat de contrició respecte a la fracassada via unilateral. Reclamen amb urgència un Govern efectiu i modulen les seves ànsies secessionistes darrere una majoria social més àmplia i del final del 155. Aquest és l'encàrrec que, entre línies, Junqueras ha enviat aquest diumenge a JxCat des de la presó d'Estremera: "No hi ha cap republicà del món que deixi els seus instruments a mans dels enemics de la república".

¿Majoria en perill?

La segona part d'aquest possible envoltant seria renunciar al ‘pla d' i provocar una repetició electoral que agafaria els republicans amb la brúixola independentista en plena fase de reorientació. En públic JxCat diu que vol evitar nous comicis, però això no significa que no l'interessi forçar-los si pel flanc judicial rep en els propers dies nous envits que fan trontollar la majoria parlamentària. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena reprèn aquest dilluns la causa del procés i, en el moment en què confirmi el processament dels cinc diputats empresonats, aquests quedaran suspesos del càrrec. Els tràmits per substituir les vacants al Parlament s'haurien de fer contrarellotge, amb el consegüent perill de no arribar a temps abans del 22-M.

Un altre escull per al secessionisme són els vots delegats de Puigdemont i Toni Comín. Tots dos podrien quedar neutralitzats si el Constitucional els suspèn arran del recurs de Ciutadans, o si les justícies alemanya i belga tomben el delicte de rebel·lió. En aquest segon cas, Puigdemont i Comín podrien sortir d'Alemanya i Bèlgica i presentar-se al Parlament –amb el risc de ser detinguts–, per la qual cosa el Suprem podria frenar la delegació de vot i truncar qualsevol investidura.

¿Eleccions o president de palla?

Artadi ha avisat aquest diumenge: «Puigdemont serà investit ara o més endavant». I és que la carta electoral enclou també cert perill. Al desembre, amb el 155 en ple apogeu i els seus líders entre reixes, els independentistes van perdre dos escons i ja només els en queden uns altres dos de reserva. Citar a les urnes constataria el fracàs de JxCat i ERC en el seu objectiu d'eludir les traves de l'Estat, però investir un ‘president net', encara que fos de palla i sotmès als designis de Puigdemont, brindaria un triomf al Govern del PP.

El desembussador d'aquest dilema prové de nou del front judicial. El líder de JxCat ha de valorar si s'arrisca a unes eleccions el 15 de juliol, amb mig ex Govern inhabilitat i potser esperant encara el dictamen alemany, o passa de moment pel cèrcol de l'Estat i es guarda la carta electoral per a la tardor, quan el judici als caps del procés li permeti explotar en campanya el martirologi.