LA PLAGA DE LA CORRUPCIÓ

Urdangarin juga aquest dimecres la seva última carta per eludir la presó

El Suprem resoldrà després d'una vista els recursos d'acusacions i defenses contra la sentència del 'cas Nóos'

La fiscalia demana augmentar la pena a 10 anys al cunyat del Rei, mentre que ell sol·licita ser absolt

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem es tornarà a convertir avui en el centre de l’expectació mediàtica. I malgrat el que últimament acostuma a ser, aquesta vegada no serà per la causa per rebel·lió que instrueix per la declaració d’independència de Catalunya. La Sala Penal revisarà les condemnes del cas Nóos, pel qual per primera vegada un membre de la família del Rei pot anar a presó.

El destí judicial d’Iñaki Urdangarin i del seu exsoci Diego Torres està en mans del president de la Sala Segona de l’alt tribunal, Manuel Marchena, i dels magistrats Andrés Martínez Arrieta, Miguel Colmenero, Juan Ramón Berdugo i Antonio del Moral. Aquest últim serà qui redactarà la sentència que posarà el colofó judicial al cas de corrupció que va fer seure una infanta davant d’un tribunal, malgrat que finalment Cristina va ser absolta. L’Audiència Provincial de Balears sí que li va impusar una multa al declarar-la responsable civil dels 265.088 euros amb què es va beneficiar dels delictes comesos pel seu marit.

Els cinc magistrats que compondran el tribunal no revisaran la situació de la infanta, perquè ningú va recórrer la seva absolució, però sí que hauran de decidir si augmenten, confirmen o rebaixen les condemnes imposades en la sentència que va declarar provat que la contractació per part de l’administració balear de la mercantil Nóos Consultoría Estratégica –participada al 50% per Torres i Urdangarin– i de l’Associació Institut Nóos per a l’organització d’Illes Balears Fórum 2005 i 2006 es va fer al marge dels tràmits legals, i per decisió unilateral de l’expresident balear i exministre Jaume Matas, degut a la influència exercida pel cunyat de Felip VI.

A ells els van correspondre les principals penes: per a Urdangarin, 6 anys i 3 mesos de presó; per a Torres, 8 anys i mig, i per a Matas, 3 anys i 8 mesos. Als altres quatre condemnats se’ls van imposar penes inferiors a dos anys de presó que el tribunal va substituir per multes. Es tracta del llavors director general d’Esports balear José Luis Ballester, amic d’Urdangarin, i dels responsables de les fundacions als quals el primer, seguint instruccions de Matas, va encarregar simular que els acords amb Nóos els va prendre la Fundació Illesport.

De 10 mesos a 10 anys

Tots ells recorren al Suprem a al recerca de la seva absolució, però al davant tindran la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que no solament s’oposaran a aquesta pretensió, sinó que intentaran que les penes que se’ls van imposar siguin més elevades. Urdangarin, que sol·licita ser absolt declarant-se un «amigable componedor», pot veure incrementada la seva condemna fins als 10 anys que demana per a ell la fiscalia en el seu recurs de cassació.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat, que es limita als delictes fiscals, reclama que la pena augmenti en 10 mesos. L’Audiència el va condemnar a dos anys de presó per dos delictes fiscals en l’IRPF del 2007 (amb una quota defraudada de 129.739 euros) i del 2008 (per 126.166 euros), però els Serveis Jurídics de l’Estat eleven el frau a 174.575 euros en el primer exercici i a 152.350 euros en el segon, amb el corresponent increment de condemna.

La fiscal Ángeles Garrido no esmenta aquest delicte en el seu escrit, però detalla la resta i sol·licita cinc anys de presó per prevaricació, en concurs amb malversació i falsedat, o, subsidiariàment, quatre anys i mig per malversació; un any per tràfic d’influències, i dos més per frau. Basa l’increment de pena en la gravetat dels fets, tant per la quantitat sostreta de l’erari, com per l’«entorpiment» produït davant la «falta de liquiditat» que patien les entitats públiques afectades.