EL REPTE SOCIALISTA

Pedro Sánchez, cara i creu per al PSOE d'un líder sense escó

La seva absència al Congrés li evita el desgast, però li resta visibilitat per enfrontar-se amb Rajoy

El Govern deixa de veure Iglesias com un perill i centra el seu atac en un PSOE en remuntada

undefined39488183 elx  28 7 2017 pol tica  xiii congreso nacional pspv  psoe p170831130418

undefined39488183 elx 28 7 2017 pol tica xiii congreso nacional pspv psoe p170831130418 / Miguel Lorenzo

4
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol / Madrid

Sis hores abans que Mariano Rajoy fos investit, Pedro Sánchez va entregar la seva acta de diputat per no obeir el mandat del comitè federal del seu partit que l’obligava a abstenir-se. No va poder evitar les llàgrimes. Deu mesos després, la seva renúncia a l’escó al Congrés és la bandera que el reivindica com a líder rebel davant l’establishment i, alhora, un llast que podria dificultar que arreli el seu perfil com a cap de l’oposició. El Govern popular es proposa furgar en aquesta debilitat. La Moncloa sent que Pablo Iglesias ha deixat de ser un perill pel seu estancament a les enquestes i ha decidit centrar els seus atacs a un PSOE en remuntada. Dards contra Sánchez i, també, contra la seva portaveu al Parlament, Margarita Robles.

L’absència de Sánchez al Congrés dels Diputats es farà més evident en el transcurs del nou curs polític que ara comença, encara que el seu equip planteja aquest repte des que va tornar a la secretaria general del PSOE, el maig passat. Fonts socialistes asseguren que la falta d’escó li permet certa protecció i evita el desgast que suposa una sobreexposició mediàtica.

Admeten, també, que no ser al Congrés suposa un perill, ja que el grup parlamentari segueix fracturat entre sanchistes i susanistes, i perquè impedeix l’enfrontament cara a cara amb Rajoy. Sense ser diputat, és més complicat traslladar la imatge de cap de l’oposició, perquè no té l’oportunitat d’enfrontar-se al president del Govern a la Cambra.

Fora de les sessions de c

Quan es reprenguin els plens, la segona setmana de setembre, cada dimecres la sessió de control enfrontarà Rajoy amb Iglesias, però Sánchez no hi serà. La veu del PSOE és Margarita Robles.

    Insisteixen des de les files socialistes que es comptarà amb la presència del secretari general en altres ocasions. Cada dimarts, en la reunió del grup parlamentari (la trobada  al Congrés per preparar l’activitat setmanal), i també oferirà les rodes de premsa més rellevants després de les executives dels dilluns a la seu madrilenya de Ferraz. ¿És aquesta presència suficient per compensar la seva absència al Congrés? Dependrà, reconeixen, de com es vagi implementant la tàctica.

L’absència de Sánchez obliga, també, a una coordinació més gran entre les cares visibles del partit, que ja s’han enredat en algunes declaracions públiques. El portaveu del PSOE, Óscar Puente, va ensopegar amb unes reflexions sobre la gravetat de la situació a Veneçuela i el tractament que se’n fa als mitjans de comunicació social sense tenir-ne cap necessitat. Robles va haver de matisar-se a si mateixa dimarts passat quan va opinar sobre la necessitat de retirar les urnes l’1-O a Catalunya.

El Govern se centra ara a treure partit del buit de Sánchez al Congrés. Fonts populars assenyalen que Podem ha deixat de ser una preocupació, pel seu descens sostingut en les enquestes com a partit i per la debilitat de la imatge d’Iglesias com a líder. L’últim estudi rellevant, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del juliol passat, situa els morats a 4,6 punts del PSOE, lluny del 0,9% que els va separar en les eleccions del 2016. Els socialistes, en plena remuntada, se situen a quatre punts del PP, dels 11 que l’en separaven el 26-J.

En aquest context, la Moncloa entén que el seu risc principal és aquest creixement socialista i es fixa com a prioritat tàctica debilitar el PSOE i causar dubtes al votant moderat perquè s’abstingui. ¿Com? Permetent respirar a Iglesias i estrenyent la pressió sobre Sánchez i Robles.

Desprestigiar Robles

El pla es va evidenciar al ple extraordinari de dimecres passat, en què Rajoy va ser cridat perquè informés del finançament irregular del PP. En la seva intervenció inicial, però sobretot en els torns de rèplica, el president del Govern va llançar una ofensiva en tota regla contra la portaveu socialista, però amb prou feines va fer referències a Iglesias.

Rajoy va buscar desacreditar Robles a l’assenyalar que al seu dia va ser cridada a declarar com a testimoni en el cas Lasa i Zabala. Amb aquesta dada va intentar equiparar el seu testimoni davant l’Audiència Nacional pel cas Gürtel amb el de la portaveu socialista.

La tensió a l’hemicicle va esclatar més tard als passadissos. Encara que va sorprendre la contundència de l’atac, els populars el van defensar a l’al·legar que, al cap i a la fi, Robles és la màxima representant del PSOE al Congrés.

Notícies relacionades

¿És conscient el Govern que la pressió sobre el PSOE amb un líder absent pot acabar donant ales a Iglesias? Completament.

Busquen l’abstenció del votant socialista, encara que el càstig a Sánchez doni oxigen al cap podemista. Saben perfectament que no poden ser excessivament agressius (recorden el fracàs d’una Esperanza Aguirre a l’atac davant d’una Manuela Carmena de campanya blanca), però sí prou incisius per aconseguir erosionar-lo. En els seus càlculs no hi entra, en cap cas, que l’ofensiva contra els socialistes propiciï un increment rellevant en la intenció de vot al partit morat. Descarten el sorpasso d’Iglesias a Sánchez, però esperen que el líder morat li faci prou ombra per impedir-li créixer.