EL POLS SOBIRANISTA

Ibarretxe augura que Euskadi i Catalunya seran independents el 2030

L''exlehendakari' creu que, si no es reconeix el dret a decidir, hi haurà declaracions unilaterals a les dues comunitats

L’’exlehendakari’ Juan José Ibarretxe, aquest dimecres, 15 d’abril, en la ponència del Parlament basc sobre l’autogovern d’Euskadi.

L’’exlehendakari’ Juan José Ibarretxe, aquest dimecres, 15 d’abril, en la ponència del Parlament basc sobre l’autogovern d’Euskadi. / EFE / DAVID AGUILAR

1
Es llegeix en minuts
AITOR UBARRETXENA / SANT SEBASTIÀ

L''exlehendakari' Juan José Ibarretxe ha assegurat aquest dimecres que Euskadi i Catalunya seran independents l'any 2030 i ha expressat que, "si no es reconeix el dret a decidir", en els dos casos hi haurà "proclamacions unilaterals d'independència".

Ibarretxe ha comparegut al matí en la ponència d'autogovern en què treballa al Parlament de Vitòria. L'expresident basc, que va ocupar el càrrec entre el 1999 i el el 2009, ha expressat que hi ha dues maneres de donar una "sortida" als conflictes sobre "identitats" nacionals. Una és "reconèixer el dret a decidir", com és el cas d'Escòcia o el Quebec, i la segona serien les "declaracions d'independència unilaterals", que, segons la seva opinió, es produiran si no prospera la primera opció.

A més, ha manifestat que, segons ell, l'any 2030 hi haurà "altres nacions" en el si de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), entre les quals també hi haurà Escòcia i el Quebec.

PREGUNTAR A LA SOCIETAT

Notícies relacionades

Després d'assegurar davant els grups parlamentaris bascos que tots ells coneixen la seva defensa del dret a decidir per a Euskadi, de la mateixa manera que ell coneix els plantejaments de la resta dels partits, ha emfatitzat que el que no se sap "és l'opinió de la societat basca". Per això, ha reclamat a totes les forces que "preguntin a la societat basca, perquè, amb total tranquil·litat, es pronunciï".

A tall de proposta, ha suggerit aprofitar les successives convocatòries electorals dels pròxims mesos per preguntar a la societat basca "si vol un nou estatus o no", cosa que, segons la seva opinió, tan sol requeriria "posar una nova urna".