El desenterrador de secrets

Si Miguel Carcaño va enterrar, amb el seu germà Javier Delgado, el cadàver de Marta del Castillo sota calç a la finca de La Rinconada (Sevilla), com va assegurar el jove en la seva última declaració policial, Luis Avial la trobarà. Aquest geofísic i els enginys amb què treballa -georadar, termografia, infrarojos o el gradiòmetre de protons- han ajudat en els últims anys a detectar centenars de fosses de la guerra civil, van donar la clau que va confirmar que els germans Bretón havien estat cremats en una foguera, van localitzar el cadàver de María Puy Pérez, assassinada per la seva exparella, i van desenterrar les restes de Carmen Espejo i el seu fill Antonio, a qui el pare, Genaro Ramallo, va assassinar, va decapitar i va amagar 18 anys abans en una finca a Huelva.

El georadar és un emissor de senyals electromagnètics innocus, que localitza vestigis materials en el subsòl i en murs gràcies a la resposta a senyals específics que tots els objectes emeten. Les respostes obtingudes permeten perfilar un mapa en tres dimensions que, complementat amb infrarojos, detalla amb precisió el contingut de l'interior de tota cavitat. És com un TAC o un escàner hospitalari.

El van inventar els nord-americans per a aplicacions militars, principalment per localitzar búnquers i detectar armament enterrat. A mitjans dels anys 90, el georadar es va començar a utilitzar en investigacions forenses i criminals.

Avial va deixar de treballar per a una destacada dirigent política espanyola i, juntament amb un coronel de l'Exèrcit en excedència, van comprar el seu primer georadar per 60.000 euros i van viatjar a Alema­nya i als Estats Units per estudiar-ne la utilització. Van fundar l'empresa Condor Georadar i van començar a treballar contractats per empreses i administracions que necessiten buscar coses, descobrir secrets o analitzar interiors sense fer ni una sola rascada.

Freixenet i Codorniu els contracten per determinar el grau d'humitat de les vinyes. O el Ministeri de Defensa, per localitzar restes de fusellatge d'avions sinistrats. A Palomares, anys després que Manuel Fraga s'exhibís en banyador per descartar el perill de radioactivitat, Avial i el seu georadar van localitzar el punt on va caure una de les quatre bombes termonuclears després de l'accident aeri del 1966. I va assenyalar dues antigues trinxeres, prop de la tanca del cementiri, on els americans van amagar material radioactiu, després del xoc del bombarder B-52 amb un altre avió.

Ja suma dues expedicions a Birmània, a sou d'un col·leccionista milionari nord-americà que vol que localitzi restes d'avions de la segona guerra mundial.

Afusellats en la guerra

El 2005, Avial va començar a treballar amb l'antropòleg forense Francisco Etxeberría, president de la Societat de Ciències Aranzadi, que dirigeix el grup de treball creat per a l'estudi dels desapareguts i les fosses comunes de la guerra civil, que ha col·laborat amb associacions de Memòria Històrica en més d'un centenar d'exhumacions.

La investigació que més el va impactar va ser la localització, l'octubre del 2009, de les fosses comunes en què van ser enterrats 46 soldats republicans afusellats el 20 de gener de 1938 pels seus superiors. Després de la caiguda de Terol, els soldats de la 84a brigada mixta van rebre un permís, diners i un ascens que mai va arribar. Se'n van anar a Rubielos de la Mora. Havien combatut a 20 graus sota zero, molts estaven malalts. Als dos dies d'arribar, el coronel Andrés Nieto, alcalde de Mèrida, els va ordenar que tornessin al front de Terol pel contraatac del bàndol nacional. Uns 150 s'hi van negar i 46 van ser afusellats. Entre ells Anacleto Esteban Mora, el del tambor, avi de Conchi Esteban, la néta que va propiciar la recerca.«Un dels soldats portava cosida la imatge d'una verge. L'hi devia amagar la seva mare perquè no la veiessin els republicans», recorda Avial.

Després de gairebé un centenar de cossos recuperats, va voler buscar el seu avi, acabalat propietari de finques que va ser executat d'un tret i llançat al Tajo, a Talavera de la Reina.«Era més difícil que trobar una agulla en un paller». Mai el va trobar.

El 2009, el llavors president del Barça, Joan Laporta, li va encarregar a través de la revistaSàpiens,i amb un pressupost sense límits, la localit­zació de les restes de qui va ser president del club, el republicà Josep Su­nyol, afusellat l'agost de 1936 a la ser­ra de Guadarrama.

«Vam localitzar la fossa prop de la tanca de l'antic Hospital Militar Francisco Franco, però quan ens vam posar a perforar, va començar a sortir aigua, i des del Ministeri de Defensa de Chacón ens van ordenar parar», recorda.

Les seves col·laboracions policials van començar el 2009, a Navar­ra. Vuit mesos després de la desaparició de María Puy Pérez, José María Monestín Duarte va confessar a un policia foral haver-la assassinat, esquarterat i enterrat en forats d'un camp de cereals a Sesma.«No la trobaven». Des de la cistella d'un camió de bombers va realitzar una termografia i, amb infrarojos, va escanejar el terreny buscant anomalies en els punts que va rastrejar el georadar. Es va detectar un punt de 40 centímetres, era l'aire acumulat a l'interior del crani de la dona.

El setembre del 2011, Ricardo­ Morente, veterà investigador d'ho­micidis de Sevilla, va buscar l'ajuda d'Avial per trobar les restes de Carmen Espejo, de 26 anys, i del seu fill­ Antonio, de 10, que presumptament havien abandonat el pare per iniciar una nova vida. Havien passat 18 anys. El policia estava convençut que l'home els havia matat i enterrat en una finca d'Almonaster La Real. El georadar va marcar tres punts. En un dels forats es va localit­zar una tenda de campanya en què l'assassí va embolcallar els cadàvers, decapitats. Els caps van aparèixer en una caixa, i en una bossa hi havia enterrats contes infantils, xeringues, calmants, fuets i vibradors.«Va ser terrible». El pare, Genaro Ramallo, va ser detingut a França i extradit.

Rastreig a Las Quemadillas

Notícies relacionades

Illa recepta gestió i «moderació» en un curs polític en què espera la tornada de Puigdemont

El Govern aprovarà dimarts la quitança del deute i confia que el PP s’afegeixi

El de Bretón ha estat el seu cas més mediàtic. Després de setmanes rastrejant entre oliverars de la finca Las Quemadillas buscant els cossos dels dos germans, Avial va mostrar al forense Etxebarría una termografia de la foguera en què el pare dels nens havia dit que va cremar records de la dona.«El rastre de la calor era quadrat. Allò havia sigut un forn». I així va ser com es van tornar a analitzar els ossos de la foguera i es va determinar que eren de nens i no d'animals, com va dir una forense de la policia al principi.

Actualment, Avial va al Congo a formar un equip de policies en l'ús del georadar. Encara que sembli mentida, cap cos policial espanyol té aquests aparells. I tot i que Avial col·labora amb els investigadors de manera desinteressada, potser és hora de comprar-ne un aquí.