Dia d’Europa

Es compleix un any des que vaig assumir la secretaria general del Partit Popular Europeu, una responsabilitat que em situa en el pont de comandament de la formació política més gran i influent d’Europa. Representar les nostres sigles en aquest primer any ha suposat viure la política des d’una intensitat absoluta.

Després de set anys treballant al cor de les nostres institucions, he sigut testimoni de com la realitat colpejava les nostres conviccions més profundes desmantellant les nostres velles certeses. He viscut la fractura del Brexit, la paràlisi de la Covid i el retorn de la guerra a gran escala, amb la invasió d’Ucraïna. Aquestes fites han accelerat un canvi d’era.

Durant dècades hem confiat que amb el comerç i les regles de mercat n’hi hauria prou per garantir l’estabilitat. Avui, aquesta lògica s’ha invertit. L’economia ja no es pot entendre al marge del context geopolític, i és el món el que condiciona la nostra prosperitat.

Aquesta nova gramàtica del poder ens recorda que Europa sempre ha sigut la suma de les solucions donades a cada crisi, però actualment aquesta fórmula no és suficient si no hi ha la determinació política de defensar la integritat del nostre model.

La certesa d’avui és que l’estabilitat ja no és fruit de la inèrcia, sinó que es tracta d’una conquista que hem de defensar cada dia. Avui, en un escenari en el qual la crisi s’ha tornat un estat permanent i cada recurs pot ser utilitzat com una arma contra nosaltres, la resposta no pot quedar en mans de populismes que ofereixen miratges en lloc d’oferir solucions.

En temps d’amenaces reals, la nostra única obligació és la fidelitat al que ens fa forts. Hem d’enfortir els pilars de la nostra seguretat jurídica, la independència dels nostres jutges i la llibertat individual.

Davant la deriva que amenaça les nostres institucions, s’ha de parlar amb claredat.

Defensar Europa és actuar amb fermesa davant potències que desafien els nostres valors. Resulta alarmant veure Pedro Sánchez més còmode en la genuflexió davant Pequín que a la unitat estratègica amb els nostres socis. Espanya no pot permetre’s un lideratge que prefereixi agenollar-se davant la Xina abans que protegir l’autonomia estratègica d’Europa.

Defensar Europa és respectar la lleialtat que ens devem els estats membres. Sánchez falta a aquesta lleialtat quan ignora el Pacte Europeu de Migració i Asil per imposar regularitzacions massives unilaterals. Aquesta política no només xoca amb l’estratègia de la Comissió. Fractura la confiança en Schengen i trasllada l’impacte de la seva improvisació cap al conjunt dels nostres socis.

Aquesta fidelitat a Europa no admet duplicitats ni simulacres. L’obligació de ser fidels a la Unió Europea comença per l’exemplaritat a casa. No es pot pretendre donar lliçons a Brussel·les mentre es debilita la democràcia a Espanya. En una comunitat de dret, les normes no són suggeriments, i quan un governant les buida de contingut per garantir-ne la supervivència, el que queda és un simulacre d’autoritat que ens fa a tots més vulnerables.

Defensar Europa significa reafirmar la nostra unitat i la nostra ambició en un món fragmentat. Perquè ser europeu no és una circumstància geogràfica, sinó una decisió compartida que amplia la nostra capacitat d’actuar, influir i protegir el que som. La nostra certesa neix de la solidesa de les nostres regles. La nostra obligació és protegir-les de qualsevol temptació d’erosió deliberada.

Notícies relacionades

Ridícul estratosfèric de Florentino Pérez

Moreno i el vot útil per frenar Vox

Europa és una missió i un privilegi que tenim el deure de protegir amb la seguretat i la força dels nostres principis. Aquest és el compromís que renovo cada dia com si fos l’últim.

Perquè, com vaig dir a València, al ser elegida secretària general del Partit Popular Europeu, Europa no s’hereta, Europa es mereix, es construeix i es defensa. Mentre seguim units, aquesta casa, la casa dels lliures, no es tancarà mai.