Doble o gens urgent en R+D

La qüestió científica i tecnològica té un paper fonamental en els desafiaments davant els quals es troba Europa, per la seva dependència dels EUA o la seva competència amb la Xina, un escenari al qual Espanya no és aliena. El nostre país, però, continua a la cua de l’aposta per l’R+D dins de la Unió Europea, amb poques esperances d’acostar-nos a una situació que es pugui assemblar a la de la majoria dels països amb què ens volem comparar. No hi ha discussió sobre el fet que els països més pròspers ho són perquè aposten per l’R+D.

Respecte a les carències en la inversió en ciència, a Espanya parlem d’una situació mantinguda en el temps, malgrat el consens que es podria deduir de les declaracions de les nostres forces polítiques. Tot i que els últims anys hem recuperat una mica de la inversió en R+D perduda durant la crisi (vam tocar fons amb només un 1,2% del PIB invertit el 2016), això és clarament insuficient. El nostre Govern proclama encapçalar una aposta per l’R+D que ens col·loca en una dedicació d’1,5% del PIB, segons l’últim informe COTEC de 2025, quan el 2010 l’R+D se situava en l’1,4% i preteníem assolir més d’un 2% el 2027.

L’Agència Estatal de Recerca ens vol convèncer que es dedica més pressupost que mai al Programa de Generació de Coneixement, que alimenta la part fonamental dels projectes de recerca i del manteniment dels nostres laboratoris, però el nombre de grups de recerca que es queda sense investigar per manca de finançament s’incrementa cada any, i la quantitat que es dedica a cada projecte tot just permet aconseguir-ne els objectius. Mentrestant, la universitat pública rep cada cop menys suport mentre la privada renuncia a investigar, quan la recerca és crucial perquè la formació dels nostres joves porti l’ADN de l’R+D a les empreses.

Tenim una comunitat de joves investigadors amb més potencial que mai, a la qual no permetem contribuir al desenvolupament de la nostra ciència per la manca de condicions dignes que els permetin retornar al nostre país.

La situació és preocupant quan ara es tanca el període de gaudi dels recursos europeus posats en joc per mitjà dels fons de recuperació, fet que tindrà repercussió en la discontinuïtat de programes d’R+D que s’havien iniciat aprofitant aquests fons. Si en un període d’economia favorable només hem aconseguit incrementar el PIB d’R+D en un exigu 0,1%, ¿què passarà quan no tinguem el coixí dels fons europeus? Cal una aposta decidida per un creixement del nostre sistema de ciència, adequat al seu veritable potencial, amb un increment del Programa de Projectes de Generació de Coneixement.

¿Per què no duplicar el pressupost dedicat als programes més importants de la nostra R+D? Això permetria cobrir el cost de les propostes investigadores més competitives, i alhora incrementar el nombre de grups de recerca i atraure tot aquest talent que es manté a l’espera d’oportunitats.

Notícies relacionades

Població ajustada i solidaritat

Trump es queda amb Rodríguez

Experiències contrastades en comunitats com ara Euskadi o Catalunya, amb una trajectòria inversora consolidada, i Galícia i Astúries, que van guanyant cada cop més pes en R+D, mostren com es pot multiplicar una aposta ferma en termes de fons de recerca atrets i de producció de la millor ciència i tecnologia. A més, necessitem nous instruments que atraguin l’R+D també a les empreses, perquè el sector privat s’afegeixi a aquesta aposta que ens acosti a les xifres dels nostres socis a la UE.

Afrontem un període de gran incertesa política, però és en aquest context en què l’aposta per la ciència i l’R+D es fa més necessària que mai. És el moment de convertir en realitat l’objectiu, ratificat per les nostres formacions polítiques en el reivindicat Pacte per la Ciència: fer de l’R+D un motor de la nostra economia, del nostre progrés com a societat i del nostre futur.