Gaza pertorba el món

Hi ha altres diferències entre els dos episodis. Destaquem-ne una: la cacera per a l’extermini de jueus pel nazisme a Europa no es televisava sinó que només es narrava a l’oïda. Carta blanca per a l’assassinat. Tot el que després hem vist han sigut o bé reconstruccions cinematogràfiques, la majoria fidels amb testimoni dels supervivents, o bé documentals gravats pel mateix règim nazi.

Mentre s’entreveu una sortida –alliberament d’ostatges que Hamàs accepta per fi i pla de pau de Trump amb matisos–, Europa surt al carrer en solidaritat amb Gaza de fons i amb la flotilla en primer pla. Mobilitzacions a Espanya i França, vaga general a Itàlia, explosions de malestar popular al Regne Unit, posicionaments de governs que marquen el mínim crèdit històric de l’Estat d’Israel, amb silenci acomplexat alemany... El mal d’imatge causat al seu país per Netanyahu és incalculable i potser irrecuperable. La ferida palestina en víctimes, en salut dels supervivents i en nul·la perspectiva d’una vida normal, difícilment cicatritzable.

I sobre aquest panorama desolador, actuen els provocadors. Vladímir Putin, el principal. Envia avions i drons a desafiar els països europeus fronterers i fa declaracions amenaçadores si s’enderroca algun dels seus artefactes. Difícil qualificació psiquiàtrica la deriva del personatge.

Mentrestant, a cada país, les forces polítiques es van alineant al tauler: l’extrema dreta amb Trump, d’altres amb Israel –Aznar, Abascal, Ayuso–, cadascun amb una versió més insòlita que l’anterior. Al Parlament de Madrid, la seva presidenta burlant-se de la Flotilla solidària sorprèn, tret que es tracti de desviar l’atenció d’altres assumptes, segons disseny tàctic del seu omnipotent director de Gabinet, Miguel Ángel Rodríguez.

Notícies relacionades

¿A l’escola fins als 18?

La prova fatxa

En el trasbals general i la inquietud per les enquestes, d’altres es fiquen en jardins innecessaris, com l’alcalde de Madrid, Almeida, a propòsit de modificacions en la llei d’avortament. Total, per acabar retirant el que s’ha dit i amagant el que s’ha aprovat en un calaix.

Entre aquestes actuacions, arriba la notícia que el president de la Junta d’Andalusia, Moreno Bonilla, publica un llibre suggerent, Manual de convivencia. La vía andaluza. Després del Manual de resistencia, de Pedro Sánchez, que aplica al peu de la lletra; vam patir l’escalada de la polarització i de la degradació verbal i ara apareix la convivència com a reclam. Ho celebrarà la ciutadania; potser no tant companys del seu partit partidaris de la confrontació.