La Catalunya de demà

La Catalunya de demà ja és aquí: la veiem als barris, a les escoles, a la música i a la cultura popular. Ja som 8 milions, amb gairebé 2 milions més que fa només 25 anys. Avui, el 22% de la població és d’origen estranger. La pregunta és inevitable: com volem que sigui aquesta Catalunya dels 8 milions? Nosaltres ho diem sense embuts: volem una Catalunya pròspera, sobirana i justa. Una Catalunya que ampliï drets i llibertats, que garanteixi benestar i oportunitats per a tothom.

En aquest context els Comuns rememorem aquell vell lema del PSUC que deia que som "un sol poble" i enguany en el marc del centè aniversari de Paco Candel hem volgut afegir-hi que aquest poble té "moltes veus". Perquè la Catalunya de demà serà diversa i plural i perquè enfront dels que volen una Catalunya petita i estreta hem de sortir a l’ofensiva per recordar que som més els que volem una Catalunya mestissa, oberta i plural. La lliçó de Candel és ben clara: no hi ha uns i altres sinó que hi ha un sol poble. Els altres també som nosaltres.

Va ser aquesta mateixa gent, gent com Candel, la que va demanar, exigir fins i tot, que els seus descendents poguessin aprendre català a l’escola, no com una assignatura més, sinó que els parlessin en català tota la jornada. Volien una escola pública i en català, per a tothom, sense segregacions ni classismes, i no només per a les famílies benestants. D’aquí va sorgir el nostre model d’escola catalana que ara uns jutges volen tombar. No ho oblidem quan tornem a discutir del català i els nouvinguts. Recordem sempre on va néixer aquest tresor.

I recordem-ho més encara ara, en un moment en què n’hi ha que pretenen imposar la idea que a Catalunya "hi sobra gent" i quan determinades forces catalanistes assumeixen aquest marc. Cal dir-ho ben clar: quan acceptem discutir qui sobra i qui no sobra, ja hem regalat la victòria a l’extrema dreta. Perquè al que condueix acceptar aquest marc de debat és a parlar del fet que qui sobra són els catalans nouvinguts. De debò algú pensa que la ciutadania de Catalunya voldria expulsar el 22% de la seva població? De debò algú pensa que la gent donarà suport a expulsar els seus veïns? Els nous catalans ja són aquí i formen part de la nostra identitat compartida.

El problema no és que no hi hagi prou recursos per a tots, sinó com s’organitzen i al servei de qui. Hi ha energia per a tothom, hi ha menjar, hi ha habitatge possible per a tothom. El que falta no és abundància, sinó justícia. El que sobren són privilegis d’uns pocs que especulen amb la vida de la majoria. El que sobren són injustícies com un sistema de finançament caducat que maltracta no sols Catalunya, sinó molts altres pobles de l’Estat.

Defensar Catalunya vol dir, sobretot, defensar la gent que hi viu. El catalanisme de debò no és el que gira l’esquena als treballadors i als més vulnerables, sinó el que garanteix drets, condicions dignes i oportunitats per a tothom. Per això diem amb orgull que el nostre país avança quan amplia llibertats, quan regula l’habitatge o impulsa la millora dels trens, quan apuja el salari mínim, quan vol reduir la jornada laboral. Per això, avui més que mai, defensar Catalunya també és defensar l’actual Govern de coalició progressista.

Notícies relacionades

El dilema de l’institut B9

La Vuelta, més bicis i menys boicot

Aquesta Diada és, per nosaltres, un punt de trobada i d’afirmació: la Catalunya que volem no és la dels privilegis, sinó la que planta cara a les desigualtats i construeix una vida millor per a la majoria social diversa que som.

És en aquest camí que el catalanisme esdevé motor de futur. Ja ho vam aconseguir en el passat i ho podem tornar a fer. La Catalunya de demà s’obre pas: no li girem l’esquena.