L’hora decisiva del finançament

Atenent a la imprescindibilitat de disposar de més recursos per tirar endavant Catalunya, el fet que el detonant del procés hagués estat el pacte d’investidura de l’actual president signat exclusivament entre PSC i ERC no hauria de provocar la inhibició de Junts (gens patriòtica, si es donés!). D’igual manera els socialistes catalans, davant la possibilitat que apareguin resistències de la ministra Montero arran del seu nomenament com a candidata a la presidència de la Junta d’Andalusia, haurà de tenir ben present que l’acord havia rebut el vistiplau de Pedro Sánchez i del Comitè Federal a Ferraz. Un fet que, altrament, el PSC va anunciar als quatre vents.

Tan cert com repetit ha estat l’avís de la direcció d’Esquerra que no negociarà cap projecte de pressupost sense haver encarat prèviament la qüestió, la primera de les quals és fer efectives les modificacions legislatives que permetin a l’Agència Tributària de Catalunya la recaptació, de bon començament, de l’IRPF. Amb aquesta finalitat, el partit republicà té anunciada la presentació d’una proposició de llei immediatament.

Al llarg de l’actual legislatura, i també en l’anterior, Gabriel Rufián i la resta de membres del grup republicà han encunyat un model de parlamentarisme basat en la conjuminació d’una contundent denúncia de l’ofensiva de la ultradreta amb propostes socials i polítiques perquè Sánchez no fes reculades. I, encara més, ha sabut fer compatible convertir el republicanisme en l’altaveu de la necessària unitat d’acció de les esquerres amb la col·laboració amb el Govern espanyol. Praxi tan complexa com exitosa, com es desprèn dels nivells de popularitat de Rufián i del reconeixement de què gaudeixen els seus companys de grup.

En tot cas, tots els protagonistes del conjunt del catalanisme present en el Congrés han arribat al primer match point. Efectivament, se’ls gira feina en les properes setmanes perquè, atenent al reglament de la cambra, una proposició de llei presentada per un grup parlamentari té garantida la seva discussió dins del període de sessions en què es presenta. En aquest cas, inevitablement abans de les festes nadalenques.

Diversos són els escenaris immediats. Podria ocórrer que la majoria PSOE-Sumar de la Mesa del Congrés intentés rebutjar-ne l’admissió. Es tracta d’una possibilitat gens plausible, perquè la trencadissa seria tan enorme com per fer-la del tot improbable. Per això, d’aquí a poques setmanes arribarà al plenari i s’haurà de debatre i votar si la proposta republicana de modificació de les lleis que han de permetre recaptar els impostos a Catalunya rep o no llum verda. Si el PSOE s’hi oposés (què farien els diputats del PSC?), el pacte a Catalunya evidentment quedaria del tot obsolet i a Madrid res podria ser igual. Si, en canvi, com es preveu, la iniciativa rep un suport majoritari (els vots de Míriam Nogueras i companys seran imprescindibles), aleshores s’iniciarà el procediment legislatiu (debat de totalitat, constitució d’una ponència, debat d’esmenes parcials i votació final del dictamen).

Notícies relacionades

La setmana poc laboral

Suïcidi: conèixer i prevenir

¿Resultat final? Projecte de llei no reeixit, és a dir, fracàs, i tothom a recollir-ne les miques, o llei aprovada. Si fos així, oli en un llum per encarar el segon punt de partit: la presentació per part del Govern espanyol del projecte de modificació d’altres apartats de la LOFCA per fer realitat el nou model de finançament compromès, la pedra angular del qual radica en el respecte del principi d’ordinalitat. Dit en altres paraules: que una vegada liquidats els pagaments a l’Estat espanyol en concepte de "solidaritat" no s’alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.

Al cap i a la fi, el missatge emès fa uns mesos a tall de compromís a la ciutadania catalana (i ratificat amb les signatures de PSC i ERC) va quedar ben clar: Catalunya haurà de gestionar, recaptar i inspeccionar tots els impostos per tal de poder, posteriorment, liquidar amb l’Estat el que fixi el nou model a aprovar. Cal esperar, doncs, responsabilitat dels jugadors, perquè en aquest partit ens hi juguem el pa.