No hi ha res com parlar

–A Tal de Tal, doneu-li un quilo i mig de trastorn d’ansietat i a Tal de Qual dos quilos de deliri de persecució.

Jo m’he aixecat avui amb deliri de persecució, però al bar on esmorzo he ensopegat amb un veí que tenia trastorn d’ansietat.

–I se m’han acabat els ansiolítics –m’ha dit–. ¿No en tens pas algun de sobres? El meu metge està de vacances i se m’ha perdut la recepta que em va deixar feta abans d’anar-se’n.

Després de negar-li mesquinament una pastilla, hem parlat del mal de queixal, preguntant-nos quanta gent deu haver sortit avui del llit amb mal de queixal arreu del món.

–Molta gent –ha assegurat el meu veí–. Calcula que el 2% de la població mundial, tot i que el repartiment és molt irregular. A l’Índia, per exemple, hi ha més mals de queixal que als EUA.

–¿I quants australians deuen estar ara mateix anant a urgències per una pedra al ronyó?

–Imagina’t, amb la mida d’Austràlia... Allà abunden les pedres del ronyó, tot i que en uns ronyons es donen més que en d’altres.

–¿I a quanta gent li diagnosticaran avui una malaltia mortal? –he insistit.

–A molta també. Jo de vegades, després d’esmorzar, me’n vaig a les urgències d’un hospital i allà veus de tot. Si vols ens hi acostem un moment.

–Avui no puc –li he dit–, però quedem per a un altre dia.

Notícies relacionades

¿Es pot confiar en Trump?

Els arbres són víctimes

I així, amb aquesta breu conversa, a ell li ha passat una mica l’ansietat i a mi el deliri de persecució.

No hi ha res com parlar.