Lluita integral contra el foc
L’incendi que arrasa les províncies de Zamora i Lleó, amb desenes de milers d’hectàrees de superfície afectada, va camí de convertir-se en un dels més devastadors de la història a Espanya; un incendi que, afegit als focs que també han afectat altres comunitats, eleva la quantitat de terreny cremat en els últims dies per sobre de les 100.000 hectàrees. La gravetat de la situació ha sigut tal que Espanya ha activat per primera vegada el mecanisme ResCUE, un recurs de protecció civil comunitari concebut per millorar la capacitat de coordinació i de cooperació entre els països de la UE i 10 estats limítrofs més en casos de crisi o desastres, i que de moment ha permès la incorporació de dos avions francesos.
Aquests focs s’han vist alimentats per una onada extrema que castiga la Península, per la falta d’humitat, les fortes ratxes de vent i la sequera. Són el que els especialistes denominen megaincendis, que comprenen focs de quarta generació, és a dir els que avancen de zones forestals a urbanes, de cinquena generació, això és, incendis simultanis extrems i amb afectació de zones urbanes, i de sisena generació, que són aquells capaços de modificar el clima local i que resulten molt difícils d’apagar amb els mitjans convencionals. Aquests incendis estan directament relacionats amb el canvi climàtic, però no només són atribuïbles a això. Hi ha altres factors a tenir en compte. La despoblació rural, l’abandonament de la ramaderia extensiva, els canvis en l’ús del terra i una gestió forestal insuficient provoquen l’acumulació de gran quantitat de vegetació seca que actua com a combustible i que fa que els focs avancin a una gran velocitat, sobrepassant les capacitats d’extinció.
Per això, un abordatge integral de la política d’incendis ha de tenir en compte tots aquests factors. D’una banda, és precís recuperar la inversió en prevenció, ja que des del 2010 els recursos destinats han caigut gairebé a la meitat i encara no s’han arribat als nivells previs a la crisi econòmica. I més tenint en compte que apagar un foc és molt més car que evitar-lo: segons dos estudis de les universitats de València i Còrdova, apagar una hectàrea costa 19.000 euros. Això implica dedicar recursos a la lluita contra els incendis durant tot l’any i no només durant els mesos estivals i principalment enfocats a l’extinció. I això és just el que reivindiquen les empreses d’extinció d’incendis, que, a més, adverteixen de la falta de professionals especialitzats, en particular, de pilots d’avions o helicòpters per les baixes retribucions, i que les ruïnoses condicions dels concursos en ocasions els deixen deserts. Però també exigeix un cert canvi cultural que passi per assumir el paper ecològic i social que exerceix el foc, que pot suposar, en ocasions, decidir on es pot deixar que els incendis cremin i on s’han de redoblar tots els esforços per evitar els danys en zones habitades i espais naturals de protecció prioritària. Unes mesures que a més s’haurien d’acompanyar de la recuperació d’activitats agrícoles i ramaderes. Per a això, no obstant, cal una legislació favorable, i el problema és que aquests moments aquesta legislació no només brilla per la seva absència, sinó que tot apunta que pot empitjorar i dificultar aquest camí encara més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
