Vacances
Desconnectar, higiene mental
¿Qué pasa con las vacaciones en el trabajo que no disfrutas este año? /
Fa uns dies, estant amb un grup de persones, se’m va acudir comentar que durant el meu període vacacional procuraria no veure ni sentir ni llegir res del que passa al món, i que especialment defugiria les males notícies, que en general solen ser les que cada dia ocupen la major part de noticiaris i diaris. Durant la resta de l’any soc un lector habitual de diaris i espectador de telenotícies, ja que desitjo estar al dia del que passa, tot i que gairebé sempre sol ser fatídic per al meu estat d’ànim. Però aquest estiu, per primera vegada en moltíssim temps, he decidit no informar-me del que passi durant els meus dies de festa. Alguns dels presents es van afegir a la iniciativa; a d’altres, però, no els va semblar bé perquè, segons van dir, era donar l’esquena a una realitat que no s’ha d’ignorar mai.
Vegem: el fet de desconnectar per higiene mental no comporta pas la voluntat d’ignorar. Es fa, simplement, almenys en el meu cas, per una necessitat de fer reset de les emocions, deixar per uns dies la frustració constant per tant de dolor i tanta injustícia que hi ha a tantíssims llocs. "De vegades, em sento culpable per viure despreocupadament, mentre a altres llocs a la gent li falta de tot, i jo disfrutant que les coses em vagin bé", em deia una de les persones del grup. És un sentiment normal, que molts hem tingut més d’una vegada, com també hem vist persones millors que nosaltres que s’impliquen en qüestions humanitàries en què no participem.
Notícies relacionadesNo hem de sentir-nos malament quan les coses ens van bé. La humanitat és egoista i violenta, és avariciosa i egocèntrica. Entre tanta gent egoista i violenta hi ha gent bona, i això són les persones. El que no hem de fer és ignorar els qui ens necessiten, i ajudar en la mesura possible els qui tenen més mala sort que nosaltres. Però per a això, de tant en tant, cal desconnectar. O així ho crec jo.
Provin com és la vida sense sentir que el món és una merda, perquè amb tanta maldat que ens desconcerta ens mereixem un descans que ens serveixi per afrontar, quan tornem, la realitat en què vivim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
