Un Papa entre el nord i el sud
La veu del líder de l’Església catòlica és més necessària que mai en un moment en el qual es prediquen missatges bel·ligerants i es practica la mentida en nom de la veritat
L’Església és una realitat transnacional, que no coneix fronteres i, per tant, global, que es regeix per criteris no assimilables en el món de la política. L’elecció de Lleó XIV n’és una prova. Robert F. Prevost va néixer als Estats Units d’Amèrica, concretament a Chicago, d’arrels europees per part de pare i llatinoamericanes i espanyoles per part de mare (el seu segon cognom és Martínez). La seva vida ha estat la d’un missioner de l’orde de Sant Agustí (OSA), i de fet ha viscut entre dos mons, el nord-americà i el sud-americà, entre els EUA i el Perú, la seva pàtria d’adopció. Tant és així que té dos passaports, i al Perú el consideren un dels seus: hi ha viscut vora vint anys de la seva vida, en diverses ciutats i missions del hinterland, com a formador i professor però també exercint responsabilitats pastorals de primera línia. Una d’aquestes responsabilitats va ser, en la dècada dels noranta, la d’encarregat de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat a Trujillo. Finalment, l’any 2014 el papa Francesc el va nomenar bisbe de Chiclayo, al nord del Perú, i l’any 2023 el fa venir a Roma per presidir l’important Congregació de Bisbes, de la qual surten els nomenaments episcopals del món sencer. Aquell mateix any, i només en fa dos, va ser fet cardenal. El papa Francesc va veure en ell una persona que podia assumir tasques de govern i fer-ho des d’una llarga i profunda experiència pastoral. Ara, 132 cardenals li han fet confiança absoluta i amb més de 2/3 dels vots i a la quarta (!) votació l’han elegit bisbe de Roma i, per tant, successor de l’apòstol Pere. El papa Lleó és el nou Pere que ha de guiar l’Església en els pròxims anys.
El cardenal Prevost no era entre els noms que es feien com a favorits. Tan sols comptava com un eventual candidat en el cas que hi hagués un cert bloqueig i es recorregués a una solució d’emergència. La marxa de les coses, però, no ha estat aquesta. Lleó XIV ha sortit a la quarta votació, cosa que significa que el seu nom no ha estat de compromís. Ben al contrari, la seva persona ha emergit decididament i aviat, en un conclave que ha durat just vint-i-quatre hores. L’Església no és equiparable a cap sistema polític ni és, òbviament, una democràcia parlamentària. Hi ha tendències i opinions però no hi ha partits, no hi ha disciplines internes ni jocs per assolir el poder. Cert que n’hi ha hagut en el passat, quan els papes tenien poder temporal en el marc polític europeu, i el Papa era un príncep amb el seu exèrcit i els seus súbdits. Ara, però, el Papa és un líder espiritual i global, que té una rellevància moral i una influència innegable, si bé no representa cap potència. Més aviat, el Papa representa els qui no tenen veu, els qui no compten, els qui no entren en els càlculs dels poderosos, com s’ha vist clarament en el pontificat del papa Francesc, defensor dels pobres i de la pau.
Notícies relacionadesEl papa Lleó ha estat escollit en un context mundial complicat, on la lògica del mercat i del guany sembla imposar-se a la raó ètica. D’altra banda, la guerra és una ferida sagnant en el cor d’Europa i en una terra que és santa per a tres grans religions: judaisme, cristianisme i islamisme. Els conflictes "oblidats" existeixen en tot el planeta. La violència domina en molts grups socials, i és com un verí que penetra les consciències. Molts governs pensen que la solució és el rearmament, malgrat que les armes comporten tan sols destrucció i mort. Cal un retorn a una humanitat que es pensi a si mateixa en termes de pau i de solució negociada dels conflictes. Tot es pot resoldre amb la paraula, res no es resol amb l’agressió. El papa Lleó ho va subratllar en les paraules inicials del seu pontificat: diàleg, justícia, amor universal i sense exclusions ni jerarquies –al revés del que va defensar Vance en una intervenció que el nou Papa va criticar.
La veu del Papa és necessària, més que mai en un moment en què es prediquen missatges bel·ligerants i es practica la mentida en nom de la veritat. Cal donar, doncs, la benvinguda a un missatger de pau, capaç d’unir i reunir, de retornar la dignitat als qui els ha estat robada, de posar l’Evangeli de Jesús a disposició de tots, també dels qui no creuen. Cal saludar un Papa global, proper, amic dels pobres i la pau, que continuarà el camí del papa Francesc i, amb un estil propi, donarà esperança al món.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
