Res és el que sembla

125 anys del Barça: entre el passat i el futur

1
Es llegeix en minuts
El pastel del 125 aniversario del Barça en el Teatre Gran Liceu de Barcelona.

El pastel del 125 aniversario del Barça en el Teatre Gran Liceu de Barcelona. / FCBARCELONA

El FC Barcelona condensa, en gran manera, la història de la ciutat i de Catalunya. Estem davant d’un club de futbol fundat per un ciutadà d’ascendència suïssa, sotmès a les convulsions socials i polítiques de la Segona República i del franquisme, amb la mirada posada a Europa, rival a mort del Reial Madrid dins i fora del camp, caçador de talent arreu del món, innovador i factor d’integració en un sol batec de gent arribada de tot arreu. Aquesta idiosincràsia la va conceptualitzar durant el tardofranquisme Manuel Vázquez Montalbán amb l’expressió Més que un club, que Joan Laporta va convertir en lema oficial del club.

Notícies relacionades

El Barça no celebra el 125è aniversari en el millor moment. Si no fos un club de futbol, comptablement hauria fet fallida, els aficionats fa dues temporades que estan fora del seu estadi, la governança de la institució té greus llacunes, el pes de la recuperació està en una nova generació de joves futbolistes molt prometedora però amb un risc evident de cremar-se abans d’hora. La situació no és greu, però tothom sap que el Barça sortirà d’aquest embull sent una cosa diferent de la que ha sigut fins ara. Encara no sabem quina.

Les paraules de Florentino Pérez el cap de setmana passat obrint la porta que el gran rival, el Reial Madrid, passi a ser una societat anònima esportiva, amb l’esquema del Bayern, en què els socis conserven la meitat de la propietat i la resta cotitza a la borsa, indica el camí que espera al Barça. Com es va produir abans amb la publicitat a la samarreta, com va passar amb els drets televisius i amb tantes altres coses, l’esperit del Més que un club obligarà a fer molt voltes abans d’arribar a aquest port. Les palanques per aconseguir recursos s’esgoten i caldrà recórrer al mercat a buscar inversors. Esperem que per mantenir el fur fins al final no es quedin amb els més indesitjables. Com va passar amb la publicitat a les samarretes.