Tema de diumenge
¿Què volem dir al parlar de finançament?
Les negociacions polítiques del PSOE amb ERC i Junts (per a la formació del Govern estatal, primer, i del Govern català, després) han posat sobre la taula l’anhel d’un "finançament singular", compartit per gran part de la societat catalana. D’una banda, ERC i Junts exigeixen per a Catalunya sortir del règim comú (on és l’Estat qui recapta i després transfereix a les autonomies les quantitats que financen les seves competències) per passar a un finançament similar a la de la quota basca (on les hisendes forals recapten els impostos i després transfereixen a l’Administració central les quantitats per finançar les competències estatals, com Defensa). De l’altra, el Govern central està disposat a reforçar el finançament de determinades "singularitats" catalanes (com els Mossos d’Esquadra o la política lingüística), però sense que Catalunya surti del marc autonòmic comú. Enmig de tot això, propostes com les del líder del PSC, Salvador Illa, que remet al principi d’ordinalitat i a la possible creació d’un consorci tributari, gestionat a mitges entre Generalitat i Estat, que pugui recaptar tots els impostos.
Aquesta setmana Entendre-hi més s’obre amb l’onada de pronunciaments polítics que s’estan donant en l’esport francès, a compte de les pròximes eleccions legislatives en aquest país. La possibilitat de victòria dels ultres del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen ha provocat que diverses estrelles de la selecció que aquests dies disputa l’Eurocopa, entre elles el davanter Kylian Mbappé, s’hagin pronunciat contra "els extrems", o, directament, contra aquest partit. Experts i acadèmics reflexionen a compte d’aquest episodi sobre el paper dels esportistes famosos en la societat actual.
El suplement dominical inclou també un informe sobre la voluntat d’alguns jueus radicals de tornar a assentar-se a Gaza després de la guerra, aborda el creixement de l’antisemitisme a França i indaga sobre el futur del cine argentí.
