A propòsitde Francis Bacon

S’està a punt de resoldre (o gairebé) el robatori d’art contemporani més important ocorregut a Espanya. La Brigada de Patrimoni de la Policia Nacional ha localitzat aquesta setmana el quadre de Francis Bacon Estudi per a un retrat de José Capelo, 1989, que havia sigut sostret el juny del 2015 juntament amb uns altres quatre retrats firmats pel genial pintor irlandès. En conjunt, el botí usurpat ascendia a 30 milions d’euros. El furt va ser perpetrat en el centre de Madrid, a prop del Senat, en un immoble senyorial al quart pis on vivia un amic íntim de l’artista, José Capelo Blanco, aprofitant que aquest es trobava de viatge a Londres. Tres dels quadres ja van ser recuperats el 2017, amb la qual cosa només faltaria per rescatar-ne un. El cinquè i últim.

Va ser un robatori de pel·lícula. La banda també es va emportar monedes antigues, joies, rellotges i suposadament diversos llibres firmats per Mario Vargas Llosa. Tot i que els atracadors no van deixar rastre a l’habitatge, van aixecar la llebre a l’intentar col·locar les peces al mercat, cinc quadres molt marcats en un circuit molt petit i entès. En ocasions, teles invendibles com aquests s’utilitzen en la compravenda de droga. Podria dir-se que els lladres van executar el cop amb mestria, però després van moure la presa de manera matussera, despertant sospites entre els galeristes als que van oferir les obres. Un antiquari de Sitges va contactar amb la base de dades britànica Art Loss Register per confirmar l’autenticitat: l’empresa el va informar que era robat i va posar la policia espanyola sobre la pista via Interpol. En nou anys d’indagacions, s’han efectuat 16 detencions.

Notícies relacionades

Finals i principis

La campanya masclista més bruta contra Harris

Celebro que es restitueixi el quadre al seu propietari, José Capelo, un home discret, exparella de Bacon, potser l’únic amant que el va voler protegir. Disculparà el lector el penjador oportunista del robatori per parlar d’amor i d’art, l’únic que transcendeix a la quincalleria circumdant, l’únic que de veritat importa i que, no obstant, va tan escàs als papers. La relació amb Capelo va permetre al dublinès reprendre el vincle amb els seus pintors admirats, Goya i sobretot Velázquez, l’obra del qual estudiava al Museu del Prado cada vegada que visitava la capital. Solia allotjar-se a l’Hotel Palace; transvasava les seves copes al pub Cock. Bacon, un dels pintors més cotitzats del món, un artista total, que em vola el cap, va morir a la clínica Ruber de Madrid el 28 d’abril de 1992. Asma, el ronyó, un infart.

"Tinc voracitat de vida", deia. Podia haver passat la nit en un tuguri, dilapidant el temps, els diners i la salut, però quan clarejava, fins i tot sense haver dormit, tornava al combat a l’estudi. Els seus quadres són carn, sang i esfínter, difícils, densos, "un udol a l’estil de Munch", va escriure Rafael Chirbes, una profundíssima comprensió de l’humà, de "la continuïtat de l’animal i monstruós en l’humà" que tan bé van provar el nazisme i la guerra a Europa. Una mirada necessària. Tant de bo els quadres es quedin a Espanya.