Àgora

Un eix semiverd

Consell de Cent no acaba de ser el que podia haver sigut

2
Es llegeix en minuts
Un eix semiverd

Carles Sans

Al seu dia es va anunciar que el carrer de Consell de Cent passaria a ser un Eix Verd. Com sol passar en aquestes ocasions, la majoria dels veïns no ho veia amb bons ulls. Els canvis, no sé per què, sempre ens sembla que seran a pitjor. Van ser gairebé deu mesos d’obres que els veïns van suportar amb resignació i renegant dels promotors de la iniciativa. Els comerciants estaven farts de la pols i el soroll eixordador de les màquines que van martellejar l’asfalt.

Els més curiosos visitàvem la web de l’ajuntament en què es veien atractives animacions del que acabaria sent aquella intervenció. Allò seria el Jardí de l’Edèn. L’objectiu municipal, naturalment, era acabar les obres abans de les eleccions. Pocs dies abans, quan alguns paletes encara col·locaven parts del paviment, l’alcaldessa Colau es passejava per l’encreuament de Consell de Cent amb Girona per fotografiar-se amb un somriure d’orella a orella. Alguns dels veïns que tant havien malparlat de tot allò s’afanyaven a estrènyer la seva mà mentre es delectaven pensant que els seus pisos es revalorarien amb tot allò. Raons no els faltaven, al cap de pocs dies d’haver-se iniciat les obres, molts d’aquells veïns havien rebut trucades de persones interessades a comprar els seus pisos a preus molt interessants.

Parterres irregulars

Notícies relacionades

Ara el carrer ja és un passeig irregularment enjardinat en què els camions i furgonetes de repartiment aparquen sense aclaparaments, no com abans de les obres, i que els transeünts conviuen entre camionetes i riders amb bicicleta que esquiven al personal a una velocitat vertiginosa. La veritat és que el carrer és una altra cosa, ha millorat respecte a quan era una via oberta a tots els vehicles; no obstant, no acaba de ser el que podia haver sigut. Els parterres han florit de manera molt irregular, mentre alguns són realment frondosos, d’altres estan morts o sense completar. Falten papereres, ja que, al ser un passeig amb bancs, la gent s’asseu a menjar i alguns tiren restes a terra; el paviment és d’un material tan porós que està tacat de qualsevol cosa que caigui, així que a hores d’ara ja està oferint una imatge de vell. Els contenidors d’escombraries, envoltats de brutícia tot el dia, es van haver de posar de manera improvisada al mig de les voreres.

Em consta que l’actual consistori és conscient de les deficiències i està decidit a actuar. Esperem que així sigui; si no, en poc temps la degradació faria d’aquest passeig un pla fallit i molt car de mantenir.

Temes:

Barcelona Girona