El Partit Popular i la literatura

Tinc l’honor d’haver titulat involuntàriament dues novel·les de dos amics El hijo ausente, de Miguel Tomás Valiente, i Cielos de barro, de Dulce Chacón. Aquesta última s’anava a dir Tierras de barro, com la comarca de Badajoz en la qual es desenvolupa, però li vaig suggerir a Dulce, quan em va dir el títol, que per què no li donava la volta i en lloc de mirar a terra no mirava al cel. Així va acabar dient-se com es va dir aquesta novel·la en la qual Chacón recrea els seus records d’infància a la seva Zafra natal, que tant la va marcar com a totes les persones.

Aquests dies circula per allà un manifest firmat, a més de per la família de Dulce Chacón, per un centenar d’escriptors per reivindicar que el premi de narrativa que porta el seu nom es mantingui tal com es va crear al poc de morir Chacón per honrar la seva memòria i la seva literatura, i les bases del qual pretén modificar ara l’Ajuntament de Zafra, que és la que el concedeix, per exprés desig del seu actual alcalde, pel que sembla. A part d’altres qüestions com la de suprimir la participació dels lectors en l’elecció del guanyador del premi, que ha de ser l’autor o autora d’un llibre de narrativa publicat l’any anterior (Aramburu, Landero, Berta Vías, Cristina Fernández Cubas, Belén Gopegui o Rafael Chirbes han sigut alguns d’aquests autors) i de supeditar la convocatòria anual del premi que l’ajuntament compti amb "les subvencions d’administracions públiques en prou quantia per garantir l’import per entregar a l’autor" (el premi són 9.000 euros a repartir entre la Junta d’Extremadura, la Diputació de Badajoz i l’Ajuntament de Zafra, el pressupost del qual per a aquest any és de 14 milions), en les noves bases que es volen aprovar s’especifica expressament que "es valorarà únicament la qualitat dels textos literaris i de la trama", i se suprimeix una que hi havia des de la creació del premi que deia que es consideraria també la defensa d’aquells principis com la solidaritat, la dignitat humana i la justícia, que caracteritzen l’obra de Dulce Chacón i la seva trajectòria com a escriptora.

Notícies relacionades

El tap dels nassos

Finançament singular i governabilitat

Arramblar amb la cultura "progre"

¿Què és el que li molesta a l’alcalde de Zafra del premi Dulce Chacón? Sembla evident que el premi mateix. Com els molesta a pràcticament tots els seus correligionaris del Partit Popular haver de gastar un euro en qualsevol cosa que tingui a veure amb aquestes activitats que per a ells són supèrflues i a què només ens dediquem els equivocats de la societat. Sense arribar a treure la motoserra com els seus companys de Vox (en el Govern a la Junta d’Extremadura, sense anar més lluny) per arramblar directament amb el que anomenen la cultura progre amb gran menyspreu, per ells reduirien en la mesura possible la despesa en una cosa que consideren una pèrdua de temps i de diners i que accepten com una obligació, no perquè creguin en el seu interès. Per això a ningú li ha de sorprendre l’actitud de l’Ajuntament de Zafra, un poble al qual Dulce Chacón va dedicar moltes de les seves millors pàgines, i menys a la seva família, que ja va tenir ocasió de comprovar el que al Partit Popular li interessa la literatura en general i la de Dulce Chacón en particular: en la inauguració d’una escola a Fuenlabrada amb el seu nom a càrrec dels actuals reis, la presidenta de la Comunitat de Madrid de llavors, la loquaç Esperanza Aguirre, li va preguntar a la família per què Chacón no estava a la inauguració. Ningú es va atrevir a dir-li que s’havia mort feia un any i que per això li posaven el seu nom a aquella escola.