Un altre caos de Rodalies

És perfectament lògic que hi hagi dubtes, fins i tot sospites, sobre si el robatori d’un petit tram de cable de només uns metres, però estratègicament situat en un punt capaç de fer saltar la instal·lació elèctrica de tota la xarxa de Rodalies en un instant, i just en jornada electoral, obeeix a una acció de sabotatge o a un dels actes de saqueig que se succeeixen diàriament. No ho és tant que les diferents administracions es precipitin sense gairebé respirar a apuntar cap a l’explicació que més fàcilment els permeti desviar la responsabilitat en una altra direcció. La necessitat de millorar el servei de transport públic de què depèn la mobilitat de centenars de milers de catalans ha sigut un argument més que justificat de campanya, i de la política de pactes dels últims mesos. I vist el que ha passat, també s’haurà de convertir en objecte de debat la recerca de solucions per extremar la vigilància, i la capacitat de perseguir policialment i penalment les bandes que converteixen el robatori de cable d’una infraestructura bàsica en un lucratiu negoci. No és tan exemplar, en canvi, que s’hagi convertit l’ocorregut aquest diumenge (sigui lladronici o sabotatge) en motiu de batussa a peu d’urna. Cal recordar que el cúmul d’incidències a Rodalies es deu en part als retards endèmics en les inversions necessàries per millorar la fiabilitat i la capacitat del servei. Però també a les restriccions i provisionalitats associades precisament a les obres de millora que, enmig de polèmiques, s’han anat succeint. I hi ha altres problemes que es deuen a causes externes: fa unes setmanes vam publicar que el 30% de les incidències estan vinculades a aquestes causes, des de vandalisme fins a robatori de cables de coure o fenòmens meteorològics.

El dia en què es faci efectiu el traspàs gairebé integral de Rodalies al Govern català els problemes de la xarxa no se solucionaran d’un dia per l’altre. I fins i tot és molt probable que molts, derivats d’una estructura que concentra en dos túnels que creuen Barcelona tots els recorreguts de la regió metropolitana, fet que replica i multiplica qualsevol incidència, interna o externa, continuïn reapareixent, a mitjà i llarg termini. Siguin quines siguin les inversions que s’hi facin, el material mòbil que s’hi incorpori o els canvis en la gestió del trànsit ferroviari. És previsible que l’herència rebuda continuï servint com a explicació a qualsevol incident durant un temps indefinit, o que es tingui la temptació de canviar a l’instant el destinatari de les crítiques. Però no sempre seran aquestes les explicacions més precises.