Massificació i sequera
Piscines plenes a l’‘Escuela de calor’
Després de dècades d’apostar el futur a una sola carta, em va preguntar què passarà quan el canvi climàtic converteixi Espanya en un destí insuportable
Si altres generacions van buscar la platja sota les llambordes, la meva es va entregar al txa-txa-txa. Si feia falta, es matinava per anar a pencar o s’empalmava, però havent cremat les pistes de ball com dimonis sofrosos. ¡Quanta energia electritzant! Sempre que s’acosta l’estiu ressona en l’imaginari la cançó de Radio Futura, que va acabar convertint-se (gairebé) en himne generacional, Escuela de calor: "Arde la calle al sol de poniente. Hay tribus ocultas cerca del río esperando que caiga la noche". Mira per on, aquest 2024 es compleixen 40 anys del llançament d’aquell tema sobre un estiu tòrrid, com el que s’acosta, en una ciutat sense estiueig.
He recordat la lletra –"en las piscinas privadas las chicas desnudan sus cuerpos al sol"– pel decret del Govern que transfereix als ajuntaments la patata calenta d’omplir o no les basses en plena emergència per la sequera. Ara sí que podrà posar-se aigua a les piscines, tant públiques com privades, sempre que hagin sigut declarades "refugi climàtic", potestat que correspondrà a l’autoritat municipal. O sigui, es delega el marró mitjançant un pla de complicadíssima gestió. ¿Com es controlarà el límit de 100 litres per plaça en hotels i càmpings? És clar, amb les eleccions pel mig no ve de gust mullar-se, tot i que estiguem parlant de capbussades. Tenia molt mala pinta posar-li el cascavell al gat, penjar a les piscines el cartell de "tancat per inventari" amb un estiu en portes que s’augura de rècord, en tots els sentits. Però el curtterminisme acabarà passant factura.
Estem coent-nos en la nostra pròpia salsa dins d’un enorme calder xup xup. Una lectura superficial d’alguns titulars de premsa, apareguts en els últims dies, dona una idea de l’envergadura de l’assumpte:
1. El turisme enforteix el seu pes en l’economia i superarà el 13% del PIB.
2. Els pisos turístics han crescut el 25% en un any.
3. Espanya desbanca el Regne Unit com a principal destí d’inversió hotelera enmig d’una demanda pròspera (La Gran Bretanya ocupava el primer lloc).
Notícies relacionades4. La patronal turística diu que l’Estat ja no pot assumir més visitants.
Després de dècades d’apostar el futur a una sola carta, em va preguntar què passarà quan el canvi climàtic converteixi Espanya en un destí insuportable. Crida poderosament l’atenció que la patronal del sector (Exceltur) estigui admetent la possibilitat que la gallina dels ous d’or s’ofegui per saturació. Carrers i places a vessar. Lloguers en orgia alcista. Empremta mediambiental. ¿Què estan cobrant els cambrers i les kellys? Per no parlar de l’embafament de la població en el que anomenen zones tensades. El metro rebentarà, i han hagut d’amagar de Google Maps la línia que remunta les pujades que porten al parc Güell. D’alguna manera, caldrà posar-hi fre, però, com deia la cançó de Radio Futura, "hace falta valor, hace falta valor". I ja estem doctorats en l’Escuela de calor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
