El problema de l’ocupació

Això va ser el que va passar el 2008, amb la intenció de protegir dels morosos professionals les famílies que depenien d’un lloguer. La llavors ministra d’Habitatge, Carme Chacón, va fomentar la creació de deu nous jutjats de primera instància i va proposar modificar la llei d’Enjudiciament Civil. Això va desembocar en la llei 19/2009, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer, anomenada injustament "llei del desnonament exprés". No té res a veure amb la situació actual. Són realitats diferents; no obstant, el bé jurídic protegit és el mateix: el dret constitucional a la propietat, comprès a l’article 33 de la nostra Carta Magna i a l’article 17 de la Carta Europea de Drets Fonamentals de la UE.

Atenent a la funció social que defineix la nostra professió, des del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) hem presentat una nova proposta legislativa sobre ocupació delinqüencial. Ja el 2017, i a sol·licitud del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, l’advocacia de Barcelona va treballar intensament en la proposta legislativa que va culminar en la llei 5/2018, de modificació de la llei d’enjudiciament civil, en relació amb l’ocupació il·legal de vivendes. Desgraciadament, aquesta important reforma no ha servit per acabar amb l’ocupació il·legal. Per contra, s’ha consolidat com una flagrant anomalia social que necessita solucions efectives per a tranquil·litat de la ciutadania.

És indubtable que qualsevol proposta legal passa per posar especial èmfasi en la protecció de les persones vulnerables i en situació d’exclusió social. Així ho preveu encertadament la llei 12/2023 pel dret a la vivenda i, com no pot ser de cap altra manera, també la legislació catalana. L’èmfasi està centrat en la funció social de la propietat i la protecció de les famílies desfavorides.

Més enllà, quan una família veu usurpada una vivenda de la seva propietat per les ocupacions delinqüencials, llavors es converteix en una família desprotegida que requereix protecció legal per salvaguardar el seu legítim dret a la propietat. La vivenda que tant esforç li ha costat aconseguir i que, en el millor dels casos, trigarà mesos, fins i tot anys, a recuperar la seva possessió.

La reforma que proposem no busca incrementar les penes de presó ni modificar el Codi Penal. El que proposem és modificar i addicionar un sol article de la llei d’enjudiciament criminal perquè es pugui adoptar una mesura cautelar de desallotjament en el termini màxim de 48 hores, quan els ocupants de l’immoble no acreditin que el legítim titular els ha autoritzat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Què passa si hi ha ocupants amb especial vulnerabilitat? En aquest cas, es posaria en coneixement dels serveis socials municipals, a efectes d’adoptar les mesures oportunes per a la seva protecció, proveint en el seu cas les solucions residencials que siguin procedents. Així és com funciona en països del nostre entorn, on l’únic que persegueixen és preservar el dret a la legítima possessió davant conductes delinqüencials d’usurpació d’un immoble. Al nostre país no demanem res més, però tampoc res menys.

En aquest context, els juristes hem intervingut en l’assumpte al presentar una ambiciosa proposta legislativa destinada a combatre aquesta problemàtica. Aquest moviment marca un pas decisiu per encarar aquest desafiament social. La pilota està ara a la teulada del poder legislatiu, la responsabilitat del qual és ineludible. La societat espera accions concretes, solucions duradores a aquest complex drama. És de llei, és de justícia.