Eleccions catalanes
Sense aigua ni cava,però amb Puigdemont
El pas endavant de l’expresident implica que la campanya se centrarà en els simbolismes, en lloc d’abordar temes candents, com l’extrema sequera
Doncs res, ja hi som tots, i les cartes sobre el tapet: o Salvador Illa o Pere Aragonès o Carles Puigdemont, que dijous va anunciar al municipi francès d’Elna, on es van custodiar les urnes de l’1 d’octubre del 2017, que encapçalarà la candidatura per Junts, i declina així revalidar la condició d’eurodiputat. Si guanya les eleccions catalanes del 12 de maig, diu, està disposat a tornar per "acabar la feina" i treure Catalunya de la "letargia". Home, en això de l’ensopiment té raó... Els beduïns del vell oasi català ja fa temps que estem sumits en una mandra esmorteïda, gairebé existencial, les causes de la qual caldria buscar precisament en el rupturisme unilateralista, en l’experiment que va jugar de manera irresponsable amb les il·lusions d’una part dels catalans, menyspreant l’altra meitat. A l’ombra de les palmeres assedegades, a l’oasi continuem munyint les cabres i esquivant les espines de les figueres de moro, a veure-les venir, amb poc entusiasme, mentre ERC aspira ara a ser Convergència i abraçar el pragmatisme del peix al cove. Les urnes diran el què. I l’intricat sender judicial de l’amnistia.
El pas endavant de Puigdemont implica que, una vegada més, la campanya se centrarà en símbols i paradisos lisèrgics, en lloc d’abordar els problemes tangibles. Els hospitals. Els trens. Les presons. L’atur. El paper d’Espanya en una Europa amb dues guerres a les portes. Més una altra qüestió que té desconcertada la pagesa que porto dins: l’extrema sequera. Tot i que caldria remuntar-se 200 anys enrere per trobar un agostejament semblant, l’abandó de l’última dècada obliga ara a buscar solucions a la desesperada, com la tala d’arbres a les capçaleres dels rius i les dessaladores. Els empresaris turístics de Lloret de Mar en posaran una en marxa cap a finals de maig per omplir les més de 150 piscines del sector, mentre el Gremi d’Hotels de Barcelona es planteja fer el mateix. Corre que t’agafo. Però no sé si té gaire sentit aixecar dessalinitzadores a manta, amb la despesa energètica que comporten, quan no s’ha fet res per resoldre les fuites d’aigua del sistema.
Si les coses segueixen el seu curs natural, tindrem nou Govern per Sant Joan, més o menys. Però és probable que paguem a preu d’or el cava per celebrar la revetlla: l’escassetat de pluges està causant estralls a l’Alt i el Baix Penedès, on es poden perdre més del 30% de les vinyes. N’hi ha que afirmen que les conseqüències de l’actual sequera poden ser tan oneroses com les de la fil·loxera, la plaga que va començar a arrasar les vinyes cap al 1879. La crisi agrària suscitada per l’insecte devorador, així com la guerra de Cuba, amb la pèrdua del mercat antillà per als teixits catalans, va provocar que l’última dècada del segle XIX no fos precisament la Belle Époque. Tampoc ho sembla aquesta. Ha arribat el moment d’arremangar-se i anar per feina deixant la rauxa a un costat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
