Calendari electoral
La matraca de la campanya infinita
Vaig llegir que la corrupció a Espanya costa uns 90.000 milions a l’any; o sigui, si es repartís la suma, cada espanyol rebria 1.949 euros anuals
Poca corrupció ja és molta corrupció_MEDIA_1 /
Dimecres a la nit, després que Pere Aragonès anunciés l’estratègic avançament electoral, vaig somiar que rentava plats en una espècie de nau de formigó. Va ser ajeure’m i començar a fregar. Piles de plats llardosos que rentava a mà amb un fregall gegant. Com més accelerava l’ensabonada, més pressa em menaven uns individus espectrals en carros metàl·lics a vessar. Quina angoixa. Els neguits del dia s’infiltren a la rebotiga onírica, però si bé és cert que, en l’aspecte personal, fa setmanes que tinc la sensació que no arribo a tot, que les obligacions em devoren, el panorama polític tampoc hi ajuda. Eleccions una altra vegada. Venim de les gallegues (febrer) i ara s’encadenen les basques (abril), les catalanes (maig) i les europees (juny). A una per mes. La campanya infinita. Una matraca incessant.
Cada quatre anys els ciutadans acudim a les urnes amb la missió de dipositar en mans qualificades la gestió dels problemes. Això és, els salaris, que no arriben; la sanitat pública, a punt de rebentar per les costures; l’accés a l’habitatge; la competència de la canalla a les escoles; o la sequera (no vull ni imaginar la canícula que ens espera). A Catalunya, les primeres eleccions després de les epidèmies, el procés i la covid, s’afronten, crec, amb mandra infinita. Continuem atordits.
Notícies relacionadesMentrestant, a Madrid, el Congrés s’ha convertit en un caos generalitzat, en un clos de lluita de galls, en un tuguri de quinquis on semblen importar un rave les coses de menjar. El ventilador funciona a tot drap i només regeix el raonament del "i tu més". Sobre l’intricat canemàs de la llei d’amnistia, ha caigut l’escàndol del cas Koldo i sobre aquest, els tripijocs del nòvio d’Ayuso amb les mascaretes. Tot i que la responsabilitat de la presidenta en aquest assumpte és nul·la, si el teu xicot viu en un casalot i ve a buscar-te en un Maserati Ghibli, al final doncs te n’adones. Les dones estem molt acostumades a escanejar la vida de dalt a baix, fins i tot a la rereguarda. Hi ha "fruita" per a tothom, a dojo.
Ve, doncs, una campanya entremesclada i aspra, amb la corrupció ensenyorida dels titulars. Ben mirat, i posats a fer, no estaria de més que s’intervingués d’una vegada en l’assumpte, a fons, ja que des de la fuga de Luis Roldán el 1994 s’han anat encadenant un reguitzell d’escàndols, enjudiciats en causes cada cop més fines, però que funcionen amb el mecanisme de sempre: regals, donacions i dinerets a funcionaris a canvi del tracte de favor a certs empresaris, adjudicacions manipulades o expedients oblidats, una xacra que toca el PP, el PSOE, els independentistes i fins i tot la família reial. Malaia, Gürtel, Púnica, els Pujol, el Palau, els eros andalusos, Pretòria, Nóos, Palma Arena. Posem-nos-hi seriosos d’una vegada. Fa temps vaig llegir que la corrupció a Espanya costa uns 90.000 milions d’euros a l’any; o sigui, en cas de repartir-se, cada espanyol rebria 1.949 eurets anuals. A mi m’anirien molt bé. Per a un rentaplats industrial, per exemple.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
