Newsletter

Un altre govern sense política (real) de vivenda

1
Es llegeix en minuts
La compravenda de vivendes va baixar el 45% a Catalunya el 2008_MEDIA_1

La compravenda de vivendes va baixar el 45% a Catalunya el 2008_MEDIA_1

Espanya no té política de vivenda des de l’arribada de la democràcia. Com en el cas de les relacions laborals, el punt de partida era el paternalisme franquista. El decret Boyer va liberalitzar el preu dels lloguers per adaptar-nos a la UE a canvi d’hiperprotegir els inquilins morosos. I les comunitats autònomes van anar rebent les competències urbanístiques i de promoció de vivendes socials mentre que els ajuntaments continuaven controlant, i finançant-se, amb el domini del sòl. Els anys d’Aznar van servir només per canviar els principis bàsics del dret urbanístic: tot sòl és urbanitzable si no es protegeix i el promotor de la requalificació d’un terreny pot no ser-ne el constructor. Això, sumat als baixos tipus d’interès, va generar la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008 i a què Zapatero va respondre creant un ministeri sense competències. Rajoy no va fer gairebé res més que comprar als bancs els pisos que no volien i així mantenir en part els preus a costa de l’Estat. Continuem a la cua d’Europa.

Sánchez no ha fet més que fer voltes. Pel camí s’han quedat mesures que no han servit per a res, com la reserva del 30% del sòl de les promocions privades per a vivendes socials que a Barcelona només ha servit per paralitzar el mercat o els límits al lloguer que voregen en la seva aplicació el dret a la propietat i la llibertat de mercat. Ara, fidel a un pompós anunci a la campanya electoral del 23J i en plena campanya electoral gallega, s’anuncia una línia d’avals de l’ICO per a la compra de vivendes per a joves i famílies vulnerables. S’aproven 2.500 milions d’euros i s’exhibeix que arribaran a 50.000 beneficiaris. Toquen a 50.000 euros d’aval per barba. Segons hem calculat, no es pot aspirar a un pis de més de 160.000 euros. De la mateixa manera que Zapatero no sabia el que valia un cafè, Pedro Sánchez no sap el que val un pis allà on es necessiten. Seguim sense política de vivenda, una altra vegada.