La trampa russa

És en aquest context en què la cambra insta Espanya a investigar els contactes entre dirigents independentistes i alts funcionaris russos, incloent-hi les "estretes relacions personals" entre "les autoritats del Govern (...) de Catalunya i el Kremlin", en al·lusió a Carles Puigdemont, actual eurodiputat. La resolució europea convergeix en el temps amb l’agenda política i judicial espanyola: Pedro Sánchez està negociant la llei d’amnistia amb JxCat i diversos processos judicials s’estan endinsant en línies d’imputació (terrorisme, pels desordres del Tsunami, i potencialment alta traïció, pels contactes de l’entorn de l’expresident amb Rússia) que justament dificultarien l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont.

Més enllà d’aquestes coincidències, i de fins a quin punt puguin tenir consistència des del punt de vista penal, la resolució del Parlament Europeu va ser aprovada per una àmplia majoria –433 vots a favor, 56 en contra – i va comptar amb l’aval dels dos primers grups de la Cambra, el socialista i el popular, en què estan inscrits el PSOE i el PP. I tot i que els interessos en clau estrictament espanyola van estar més que presents en les esmenes presentades per citar explícitament el cas català, i en les intervencions en el transcurs del debat, el missatge polític llançat per l’Eurocambra respon a una preocupació molt més àmplia, i aliena a estratègies partidistes locals.

Les evidències s’han anat acumulant sobre la presència d’agents del Servei Federal de Seguretat en cada un dels episodis en què la possibilitat de polaritzar les societats europees afavoria els interessos de Putin: animant moviments disposats directament a secundar-los, o implicats en processos de desestabilització que ho fessin de forma indirecta. Si aquest va ser el cas de Catalunya, en un exemple més d’inconsciència, i si els que van flirtejar amb Moscou, malgrat que no fossin agents de la trama russa, van caure en la trampa russa, és avui matèria sub iudice.

Però es tracta d’una amenaça per a tota la Unió, que el règim rus considera la seva antagonista en la guerra d’Ucraïna, davant la transparència és clau. No només per contrarestar les tàctiques de desinformació en què Rússia confia per interferir en l’opinió pública europea sinó també per exposar els interessos econòmics i vincles polítics entre el Kremlin i les forces populistes en auge davant els pròxims comicis europeus. Perquè els ciutadans, com han reclamat alguns parlamentaris, acudeixin a votar "amb coneixement de causa". Aquesta és una responsabilitat que competeix, també, als mitjans de comunicació. Més enllà de conveniències o coincidències.