El sil·logisme ayusià pel qual la culpa de la sequera que pateix Catalunya la tenen els catalans per tancar les places de toros m’ha deixat tan perplex que no aconsegueixo reaccionar. Coneixia aquell de l’anglès Thomas de Quincey que deia que "si un comença per permetre’s un assassinat aviat no dona importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança del dia del Senyor i s’acaba per faltar a la bona educació i per deixar les coses per a l’endemà", però aquest de la presidenta de Madrid em té abduït, incapaç de comprendre el seu mecanisme filosòfic. "No conec un lloc on la prosperitat i la llibertat s’hagin obert camí després de tancar-se una plaça de toros. Al contrari; l’ha seguit la sequera, el control polític i l’adoctrinament", va declarar Isabel Ayuso en un discurs recent no se sap a propòsit de què. Tampoc importa gaire, ja que del que es tractava era de demostrar que ella està per sobre de la lògica, cosa que es comprova diàriament veient la seva popularitat. ¿Per a què raonar com les altres persones quan es pot fer des de la llibertat absoluta, fins i tot respecte de la sintaxi i de la lògica?
Des que va arribar a la presidència de Madrid, Isabel Ayuso s’ha caracteritzat pels missatges simplistes (socialisme o llibertat, comunisme o llibertat, Madrid és Espanya dins d’Espanya, etcètera), però a poc a poc ha evolucionat cap a una lògica dadaista que fa que ens sorprengui contínuament amb les seves declaracions, tant les premeditades com les improvisades. El que sorprèn és que, com més incomprensibles són els seus raonaments, més èxit tenen entre els seus seguidors, fins i tot entre els que no ho som, que vivim fascinats per la seva manera de parlar i d’actuar. ¿Es pot arribar més lluny sense ajuda de la química o sense haver begut quatre gintònics abans de començar a parlar?
Pot ser que la sequera no se solucioni (no ho sembla tal com estan les coses i no em refereixo només al temps), però el que sí que sabem gràcies a la presidenta Ayuso és que la culpa que n’hi hagi la tenen els catalans per no compartir la passió per la tauromàquia que caracteritza els espanyols autèntics. Per això, abans que reclamar més transvasaments o barcos cisterna amb aigua de dessaladores com fan d’altres, la presidenta de Madrid ha creat un Consell d’Assumptes Taurins al front del qual ha posat un antic conseller regional, un que va haver de dimitir com a magistrat del Tribunal Suprem per conduir borratxo i sense casc a la moto per Madrid, que garanteix als madrilenys, si no l’aigua, sí la celebració de corrides de toros, que al seu torn ens asseguren la llibertat i l’antiadoctrinament. Quan arribi San Isidro el veurem mentre els altres es moren de set.
Notícies relacionadesAyuso i la fruita
Visca la llibertat, carall, li agradaria segurament cridar com l’argentí Milei a la presidenta de Madrid, però la seva educació i la seva formació l’hi impedeixen, de manera que s’ha de manifestar utilitzant la lògica filosòfica, i això ha fet que digués coses de tal complexitat que ni els seus assessors a l’ombra entenen. Tot i així, les recolzen. Perquè quan Isabel Ayuso assegura que li agrada la fruita intueixen que vol dir que el president d’Espanya és un fill de puta, amb la qual cosa estan d’acord, i quan afirma que la culpa de la sequera la té la prohibició de les corrides de toros, el que es llegeix entre línies és que els catalans tenen el que mereixen per no ser espanyols de veritat. I és que es pot dir més clar però no millor que ella.
