Newsletter

Xavi i el dret a la informació

Hem dit més d’una vegada que Xavi no és en absolut responsable del que li passa al Barça. El club té, abans que res, un problema de governança: una entitat que maneja 1.000 milions d’euros es governa com un club de 3 milions amb un president (aquest i els anteriors) presumptament a temps parcial i sense executius de primer nivell. Aquesta governança ha provocat que durant l’era Messi en lloc d’un superàvit s’hagi generat un dèficit que, al marxar l’astre argentí, ha derivat en un col·lapse que impedeix fitxar i pagar sous per competir a la Champions. La impressió del soci és que Xavi no ha tingut els jugadors que havia demanat i necessitava sinó els que el president ha pogut portar amb els diners i les amistats a la seva disposició. Ningú culpa Xavi, com es va demostrar en la seva tornada al Lluís Companys després d’anunciar la seva sortida en diferit.

Per això ha sorprès la manera com l’entrenador del Barça ha culpat la premsa de la seva sortida. Malgrat ser una entitat privada que se sustenta en el dret públic, el Barça, com la resta de clubs de LaLiga, restringeix sistemàticament el dret a la informació. Els periodistes, per no poder, no podem fer fotos en els entrenaments, hem de publicar les que distribueix el club, que és també qui administra les entrevistes amb els jugadors. Aquesta pràctica genera dues conseqüències. La primera és que les rodes de premsa de l’entrenador són l’única font regular d’informació oficial. Una pressió que, com explica Xavi, es pot convertir en insuportable. La segona és que, en l’era de la transparència, el que no expliques tu, ho expliquen d’altres per tu. De manera que la informació del Barça i de tants altres clubs queda en mans de representants de jugadors, directius ofesos i executius decebuts constituïts en fonts anònimes. El resultat és que els socis i seguidors no saben gaire a qui creure mentre que el club mira de protegir el president repartint prebendes.

Temes:

LaLiga Champions

Inicia sessió 0 Comentaris