¿Què se n’ha fet de Kamala Harris?
És una pregunta desesperada després de veure uns quants vídeos de Donald Trump, de 77 anys, més ataronjat i en forma que mai en el seu imparable camí cap a les presidencials nord-americanes, primer, i la Casa Blanca, després, si els processos judicials en què està immers no ho impedeixen: ¿què se n’ha fet de Kamala Harris? El pla consistia que, després de la miraculosa victòria demòcrata de fa quatre exercicis i en el transcurs d’un mandat complicat, la vicepresidenta dels Estats Units, una política de 59 anys ja bregada i carregada de presència, substituís Joe Biden, de 81, amb algun motiu mèdic, embolic familiar o desgast de gestió per determinar. Havia de semblar un accident l’adveniment de la primera dona al capdavant de la principal potència mundial per després prorrogar una altra legislatura. Una senadora d’ascendència afroasiàtica, professional, de fermes idees progressistes, coneixedora dels ressorts de partit i acostumada al cos a cos. Però no. Aquí no hi ha Succession que valgui. No és fàcil apartar els senyors del poder, tinguin l’edat i les xacres que tinguin. A ells no se’ls passa mai l’arròs. L’actual ocupant del Despatx Oval pensa repetir contra Trump, i de moment amb la seva mateixa copilot, tot i que cada vegada que baixa de l’Air Force One sembla que serà l’última. No hi ha relleu ni rellevància de Kamala Harris. S’entreveuen eleccions al novembre amb els mateixos contrincants del 2020, amb els demòcrates confiant a reeditar la fórmula que va funcionar i el desig de venjança dels electors conservadors marcant màxims. Un octogenari, ja veurem quin dels dos, dirigirà el país a partir del 2025, així sembla que està la partida en el dia d’avui.
Asseguren que la número dos de Biden no ha incrementat el seu pes en el partit, que no té popularitat i tendeix a les ficades de pota en actes públics, que ni la seva raça li aporta, ja que fins i tot el seu cap, vicepresident de Barack Obama, connecta millor amb el votant negre. De de l’inici del mandat no ha incrementat lideratge i tot i que ella diu estar "preparada" per fer un pas endavant no la volen ni els seus. Què passa perquè un líder recolzi un acte de violència extrema com l’assalt del Capitoli i li surti rendible, afronti un bon nombre de denúncies davant els tribunals i no el penalitzin, i encadeni discursos incendiaris sense filtre i sumi adeptes, mentre una altra exerceix la seva tasca sense estridències i la donen per amortitzada. Amb un perfil executiu, dur, preparat i solvent de pur establishment, Hillary Clinton va precedir l’actual vicepresidenta en la carrera femenina per entrar als llibres d’història. Costa reconèixer la primera dama i secretària d’Estat, i amb ella els seus votants, en la senyora vip que aquest cap de setmana ens ha delectat amb una versió de la Macarena entonada per Los del Río al palau de Dueñas de Sevilla, en un vídeo viral a les xarxes socials. Va compartir sarau flamenc organitzat per Eugenia Martínez de Irujo amb la infanta Elena, Farruquito i David Bisbal, entre d’altres. Venia de Madrid de fer una d’aquestes xerrades motivacionals sobre l’irresistible poder del talent de les dones, i de trobar-se amb Pedro Sánchez per tractar, entre altres temes, l’ascens dels populismes. Vaja, dos temes que domina. Si ja ha trobat la fórmula màgica que no va practicar quan va perdre el 2016 contra Trump, potser la podria compartir amb Kamala Harris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.