Límits del pacte sobre immigració
El control de les fronteres d’un Estat no és susceptible de ser transferit
Se sap molt poc de l’abast de l’acord del PSOE amb Junts sobre la immigració, tot i que sí del tipus de norma que el farà viable. Es tracta de la llei orgànica prevista a l’article 150.2 de la Constitució, que cal examinar breument per tal de fer-nos una idea dels límits constitucionals amb què l’acord pot xocar.
El precepte diu, entre altres coses, que l’Estat podrà traslladar a les Comunitats Autònomes "facultats corresponents en matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació". L’Estat manté la titularitat, però no es precisa què es pot traspassar, perquè diu genèricament "facultats". Se sol entendre que es tracta d’atribucions d’execució, com va passar en la llei orgànica de 1997, quan el Govern d’Aznar va impulsar el traspàs a Catalunya de la vigilància del trànsit en totes les vies del seu territori.
Més complicat és saber què és "susceptible de transferència o delegació". Caldrà veure el que inclou la llei orgànica de transferència de facultats en matèria d’immigració, si arriba a veure la llum. Per a alguns, la immigració no pot ser objecte de transferència ja que és competència exclusiva de l’Estat, segons es desprèn de l’article 149.1.2 de la Constitució. I recolzen la seva tesi amb referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 2006. A l’STC 31/2010, en el seu fonament jurídic 83, el Tribunal diu que "és evident que la immigració és una matèria que ha sigut reservada amb caràcter exclusiu a l’Estat", però que sigui competència exclusiva de l’Estat no comporta que per això sigui intransferible. L’article 150.2 que s’ha citat es refereix a qualsevol matèria de titularitat estatal. Per posar un exemple, podem tornar a l’esmentada llei orgànica de 1997, en l’exposició de motius de la qual es recordava la competència exclusiva de l’Estat en matèria de circulació, establerta a l’article 149.1.21.
No hi ha cap precepte constitucional que indiqui explícitament el que no és susceptible de ser transferit per la via de l’article 150.2. A falta de jurisprudència constitucional prou clara, hem de plantejar en termes teòrics el que resulti més plausible. Per fer-ho, hem de recordar que qualsevol Estat es caracteritza per l’existència d’un Govern que exerceix la seva autoritat sobre la població que hi ha al territori delimitat per les seves fronteres. Per això em sembla que el control de les fronteres no és susceptible de ser transferit. Cap Estat federal, per més descentralitzat que estigui, delega aquesta responsabilitat. En la mateixa línia, tampoc imagino que pugui arribar a prescindir de la seva capacitat de decisió sobre quins estrangers poden ser expulsats. Una altra cosa diferent és que es pugui, i sigui convenient, recollir informació a la policia autonòmica, o a qualsevol autoritat local, però això no eximeix l’Estat de la seva responsabilitat, de la qual no pot desprendre’s.
Existeix una experiència comparada que pot servir de referència. El 1991, el Govern del Canadà i el del Quebec van firmar un acord pel qual la província francòfona pot seleccionar els immigrants que desitgen establir-se al Quebec, així com garantir un percentatge determinat al marc general establert pel Govern d’Ottawa. Aquest acord respon a una voluntat política que, amb governs de diferent signe, ha mantingut el Quebec per atraure immigrants procedents de països francòfons i mantenir així la seva llengua amb bona salut demogràfica. Però això no significa que el Quebec, o altres províncies amb què existeixen acords similars, puguin desenvolupar la seva pròpia política migratòria independent de la federal.
Cal reconèixer a Junts l’habilitat d’haver sabut marcar l’agenda informativa. Però ha d’arribar el moment de concretar. No serà fàcil ni còmode. Quan es tracta d’immigració, els problemes van més enllà de l’àmbit jurídic, igual com les oportunitats. Una d’elles és la de poder veure qui cau en la demagògia i qui aporta propostes constructives i compatibles amb els valors constitucionals: la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
