L’espiral de la llibreta
La guerra, la malaltia i altres distorsions lingüístiques
Blinken parla de "metàstasi" davant l’expansió del conflicte de Gaza
A finals d’any es compliran dues dècades de la mort de Susan Sontag, una de les grans intel·lectuals del segle XX. Va morir del maleït càncer; el va conèixer bé. El 1978, quan la malaltia era encara un tabú i se’n parlava mitjançant circumloquis i eufemismes –"va morir al cap d’una de penosa i llarga malaltia" o, en català, "d’un mal dolent"–, Sontag va publicar un assaig que establia lúcides connexions entre el càncer, la tuberculosi vuitcentista i l’ús del llenguatge: La malaltia i les seves metàfores. Anys després, el va reeditar ampliant-lo a la sida.
L’assagista remarca al llibre que, si bé les malalties es van convertir en metàfora militar el 1880, quan es va demostrar el paper dels bacteris com a agents patògens, l’ús de la terminologia bèl·lica es dispara amb el càncer. Les cèl·lules malignes "envaeixen", s’"infiltren" o "colonitzen" parts de l’organisme; les "defenses" del cos necessiten ser vigoroses; els tractaments són armes que "bombardegen" la zona afectada; i es parla de "guerra" contra el tumor. Segons el parer de Sontag, aquestes metàfores estigmatitzen la malaltia i, per extensió, el pacient, culpabilitzant-lo, si el càncer és incurable, d’"haver perdut el combat".
l’epidèmia de covid-19
La distorsió lingüística va tornar a donar-se amb la pandèmia. Macron va dir: "Estem en guerra. L’enemic és invisible". En termes semblants es va expressar Pedro Sánchez. Boris Johnson va apel·lar a l’esperit de Churchill. El filòsof Josep Ramoneda va assenyalar llavors que utilitzar el discurs de la guerra equivalia a donar la raó a Donald Trump, quan calibrava un nombre assumible de morts per evitar el menyscapte del poder econòmic nord-americà. Ja se sap, en tota guerra cal sacrificar vides per aconseguir la victòria.
A tot això, s’ha produït el fenomen invers: el llenguatge mèdic envaeix la geopolítica. De gira diplomàtica pel Pròxim Orient, Anthony Blinken ha advertit que el conflicte a Gaza "podria fer metàstasi fàcilment", fent servir un símil desafortunat, quan les cèl·lules canceroses es desprenen del tumor primigeni i viatgen pel cos a través de la sang o el sistema limfàtic. Al secretari d’Estat li preocupen el foc creuat entre Israel i Hezbol·là, la milícia xiïta del Líban, i els atacs dels houthis del Iemen contra barcos occidentals, que han posat en perill la navegabilitat comercial al mar Roig.
Cal preguntar-se aquí quin és el tumor original, ¿la mateixa guerra? ¿O potser la presència de palestins a Terra Santa? Prefereixo pensar en el primer però, en aquest cas, els EUA han fet poc per evitar la "metàstasi"; més aviat, al contrari. Sovint, el llenguatge humà és pobre per estructurar el pensament, per això necessitem metàfores. Limitat, sí; innocent, mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
