Delictes contra la lleialtat constitucional

En el cas improbable que aquestes esmenes poguessin prosperar, estaríem davant un supòsit de dubtosa constitucionalitat. Em refereixo a la pena de dissolució, que podria imposar-se a partits o a associacions independentistes que declaressin la independència o convoquessin un referèndum il·legal. El dispositiu constitucional que protegeix el dret fonamental d’associació (article 21) s’ha d’interpretar d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com es desprèn de l’article 10.2.

Tenim un referent clar en la sentència de la cort d’Estrasburg que va declarar conforme al Conveni Europeu de Drets Humans la dissolució de dues organitzacions pròximes a ETA: el cas Herri Batasuna i Batasuna contra Espanya, del 2009. En aquesta sentència, el TEDH es manté en la línia d’exigir que la dissolució d’una associació sigui proporcionada (paràgrafs 77 i 78). Per entendre el que significa aquesta proporcionalitat, ens podem remetre a la sentència Glor contra Suïssa, també del 2009: en el paràgraf 94 es diu que una mesura que interfereixi amb un dret fonamental serà proporcional quan no existeixi cap altra manera d’aconseguir la finalitat proposada, menys lesiva per als drets. En el cas que ens ocupa, crec que la pena de dissolució és desproporcionada, si s’aplica a organitzacions o associacions, quan és possible individualitzar la pena en els membres individuals que hagin declarat la independència o convocat un referèndum il·legal. Estendre la pena fins a privar del dret d’associació tots els seus components em sembla excessiu.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Es podria discutir més a fons la constitucionalitat de les esmenes del PP, però, en tot cas, s’ha d’abordar també la seva oportunitat. En el procediment legislatiu, les esmenes han de guardar una mínima congruència amb el text que pretenen modificar, i no està gens clar que el que proposen els populars tingui connexió amb l’amnistia. Però, més enllà d’aquesta qüestió de tècnica legislativa, crida molt l’atenció la rúbrica que dona títol als articles que el PP vol introduir en el Codi Penal: "Deslleialtat constitucional". Si quan es convoca un referèndum il·legal o es declara la independència hi ha deslleialtat constitucional, perquè es posa en risc la unitat indivisible d’Espanya que recull l’article 2 de la Constitució, ¿no n’hi hauria també quan es vulnera el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren? Això també és al mateix article 2.

Acudir al Codi Penal per apuntalar la lleialtat a la Constitució no em sembla una bona idea, en cap cas. Em recorda una anècdota protagonitzada per Frederic II de Prússia, l’inventor de l’ordre tancat per fomentar la disciplina militar. Era també un home atent a les idees del seu temps, que va mantenir correspondència amb les millors ments de la Il·lustració francesa, que li recomanaven que es fes estimar pels seus súbdits en lloc de dominar-los pel temor. Frederic el Gran va decidir un dia que havia arribat el moment de posar en pràctica aquest consell, i va sortir a passejar pels voltants de Berlín. Com de costum, els camperols escapaven espaordits al veure la seva comitiva, però, en aquesta ocasió, Frederic va ordenar a la seva guàrdia que capturessin un llaurador dels que fugien. Quan el van portar davant el monarca prussià, aquest va començar a donar-li furioses bastonades mentre li cridava: "¡No m’has de témer! ¡¡M’has d’estimar!!".