Carta als Reis

Poques festes hi ha al món tan boniques com la dels Reis –ho sento pels republicans–, una festa que només se celebra a Espanya i en alguns països americans a què va arribar juntament amb la colonització. Perquè després digui López Obrador les tonteries que diu. No hi ha res com la il·lusió dels nens quan se’n van al llit fets un grapat d’il·lusions per despertar a un matí en què tota la màgia és possible. Encara recordo la meva decepció quan a preguntes meves el meu pare em va confirmar que era cert el que deien a l’escola i jo no volia creure. Vaig pensar que acabaven així els somnis més bonics de la meva vida i una vegada més em confonia, perquè després he continuat disfrutant la mateixa il·lusió i la mateixa màgia, primer amb fills i després amb nets. O fins i tot millor perquè satisfà més donar que rebre.

I per això he escrit aquesta carta als Reis Mags, amb l’esperança que em portin alguna cosa del que demano.

El primer és el final de la guerra d’Ucraïna i de la massacre de Gaza. Són molts innocents els que pateixen per la insània expansionista de Putin i pels bombardejos venjatius d’Israel, ja que, com diu Mahmud Darwish, "els palestins temen la por d’Israel". I la pateixen. Allà tots tenen por i tots pateixen. Són conflictes terribles que han esquitxat de sang innocent el raïm i el cava de les nostres celebracions de final d’any. Per això he demanat als Reis Mags que posin fi al més aviat possible a tant patiment.

En segon lloc, desitjo que millori l’ambient polític a Espanya i entre els espanyols, que acabin els insults i les desqualificacions entre adversaris, que disminueixi la polarització política que només veu bons d’un costat i dolents de l’altre, quan hi ha de tot en els dos costats. Que donin vacances als apuntadors que tots els partits tenen perquè pugui millorar l’ambient entre ells, ja que la seva radicalització no la comparteix la ciutadania, i que siguin possibles acords sobre assumptes que a tots interessen i que exigeixen imperativament l’entesa entre els grans partits. Jo també demanaria a aquests partits petits que menyspreen la Corona que siguin més educats amb el monarca i li facilitin la seva tasca perquè la seva actitud irrespectuosa no és ni madura ni democràtica. No ens mereixem tanta radicalització i per això demano als Reis Mags que portin una mica de pau i d’educació a la política espanyola. Aquesta segona petició em temo que pot ser més difícil d’aconseguir que la primera.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Aquest any és d’eleccions. Votarà més del 50% de la població mundial tot i que en alguns llocs, com a Rússia, ja coneixem el resultat. A nosaltres ens afecten les pròpies de Galícia, el País Basc, Parlament Europeu... i les llunyanes de Taiwan i els Estats Units, tot i que no hi votem, per les conseqüències que poden tenir en les nostres vides en aquest món interdependent que vivim. Demano als Reis que voti amb sensatesa tot aquell que té la sort de poder fer-ho amb llibertat. Que no som tants.

I com que el 2024 serà any de Jocs Olímpics a França, una cita que sempre entreté l’estiu, també he demanat als Reis que els nostres compatriotes guanyin moltes medalles per alimentar l’orgull nacional, que és una cosa que als francesos els sobra –sense que se sàpiga molt bé per què– i que a nosaltres ens fa molta falta. Bismarck deia que Espanya era el país més fort del món perquè feia segles que els espanyols l’intentaven destruir sense aconseguir-ho. Per això he demanat a Ses Majestats d’Orient una mica d’autoestima per als meus conciutadans, perquè tenim un país formidable i no ens ho creiem. O com deia Santiago Sánchez Cogedor a l’arribar a Barajas després de passar 15 mesos en una presó iraniana: "No sabem fins a quin punt som afortunats per haver nascut en aquest país". Doncs això, no ho espatllem.