Gavines i falcons contra coloms
L’any 2024 es posa a caminar cansat i sobre un mapa en suspens
D’hora al matí. Primer dia de l’any, el primer de veritat, laborable. L’equívoca sensació que tot està per estrenar, embolicat en cel·lofana intacta. L’àvia que demana almoina a la porta del pàrquing ha esgrunat una barra de pa sobre la vorera per a l’esmorzar de coloms i cotorres, que s’entreguen confiades al tiberi fins a la irrupció d’una gavina altiva, amenaçadora, amb el bec taronja al rest. Amb quatre gralls n’hi ha prou perquè la morralla alada s’aparti. Així endrapa a gust els rosegons més grans, pap avall, deixant a penes engrunes a les aus petites, segons la mecànica implacable del món. D’aquesta manera comença un 2024 que, a sobre, ve de traspàs, un altre d’aquells anys de 366 dies que arrosseguen mala sort des de Juli Cèsar. També va ser de traspàs el 1616, que va veure coincidir la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. I el 1912, l’any del Titanic. I el 1936… No em facin cas; la superstició és tan tonta com enganxosa.
En aquests dies de motors al ralentí, balanç i nous propòsits, algú ha recordat mig de broma el discurs amb què el dictador Enver Hoxha, l’estalinista que va omplir Albània de búnquers i fam, va arengar els seus compatriotes l’Any Nou de 1967: "Camarades, aquest any serà més difícil que l’any passat. No obstant, serà més fàcil que l’any vinent". Quin esgarriacries, per no fer servir un substantiu de més calibre. Algú, dic, va deixar caure la cita en to jocós per alleugerir l’esperit, perquè el 2024 també es posa a caminar cansat, caigut d’espatlles, com envellit de manera prematura.
Dues guerres punyents
Els Estats Units i la Xina reescalfen el calder de la guerra freda amb el pretext de Taiwan, gran productor de semiconductors, una indústria clau per fabricar des d’avions de combat fins a panells solars. Gaza, la massacre insuportable: 22.000 morts i la quimera esvaïda de dos estats, ja que ja no quedarà terra sobre la qual assentar el palestí. El conflicte a Ucraïna després de l’agressió russa va camí de complir dos anys sense cap indici de negociació, sinó tot el contrari: estancament i oblit. Gavines i falcons contra coloms.
Putin tornarà a guanyar els comicis del març, en el que serà el seu cinquè mandat. També hi haurà eleccions al Parlament Europeu, on es preveu que l’extrema dreta sumi punts impulsada per la por de la immigració i inseguretat. Igual als Estats Units; a finals d’any, un Joe Biden de capa caiguda pot encarar la reelecció davant Donald Trump –encara no és un descart–, aquest personatge que diu que serà dictador "per un dia" si reprèn el comandament. Per sortir corrents.
La nostra espècie és un fracàs, però tampoc es pot viure sense esperança. Tant de bo aquest fos un any frontissa cap a l’altra era. n
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
